Aquelles primeres eleccions democràtiques van configurar una sala de plens de Puigcerdà molt fragmentada, amb tretze regidors i cap grup amb una majoria àmplia per governar en solitari. Els comicis va atorgar tres regidors a cadascuna de les dues formacions que van formar la coalició Independents i PSAN, tres regidors al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), dos a Convergència i Unió (CiU) i dos més per a la formació CC-UDC. Van quedar fora del consistori formacions com el PSUC, ERC o AP. El primer alcalde va ser José Turiera-Puigbó Masana, conegut com a Pepe Turiera, en nom de la formació d'Independents.

Turiera va arribar al consistori en un Puigcerdà de poc més de 5.500 habitants capital d'una Cerdanya eminentment rural en la qual el turisme començava tot just a ser un complement per a l'economia local i en la qual la construcció immobiliària tal com es coneix avui no es plantejava. No obstant això, la dictatura havia deixat com a petjada creixements sense ordre arreu del territori. Aquella era també una Cerdanya amb un mitjà al carrer de tendència progressista anomenat Cerdanya Socialista. En el número de març del 1979, el mitjà defensava la celebració de les eleccions municipals, així com la creació d'un Consell General, tot aprofitant un consorci d'ajuntaments de la Cerdanya promogut per la Generalitat. Un dels propòsits d'aquell incipient Consell havia de ser, segons la crònica de l'època, estudiar l'impacte dels túnels de Toses i del Cadí sobre la comarca i l'urbanisme.

Una de les primeres grans cites polítiques d'aquell primer consistori va ser la visita a Puigcerdà del llavors ministre d'Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, que el 5 de juliol va ser a la capital cerdana i a Llívia. Tal com recull el mitjà de l'època Cerdanya, Turiera va acompanyar Fraga a una exposició muntada al Casino Ceretà sobre els recursos i projectes turístics de la comarca. En aquella exposició va quedar constància dels principals projectes que tenia el primer ajuntament democràtic de Puigcerdà sobre la taula, com ara la construcció d'un pavelló de gel que donés sortida a l'oci dels esquiadors més enllà de les estacions, així com l'encara desat en un calaix projecte de construcció del túnel de Toses.

Les cròniques de l'època diuen que el ministre es va interessar també per un projecte d'il·luminació del llac de Puigcerdà i que va prometre ajuda a la vila per a la realització dels dos principals projectes. Manuel Fraga va afirmar que Puigcerdà marcava la pauta a l'Estat pel que fa al turisme hivernal.