La Cerdanya és l'hàbitat més amenaçat del gall fer: els últims deu anys han desaparegut set de cada deu exemplars. L'augment de les activitats d'oci al Pirineu, sobretot durant els mesos d'hivern, els treballs forestals, l'impacte del canvi climàtic i l'increment dels depredadors i ungulats salvatges estan fent recular la presència del gall fer al Pirineu.

La gallinàcia més gran de Catalunya, una espècie amenaçada a tota la península i que que viu als indrets freds del Pirineu, actualment té menys de 400 mascles censats a Catalunya. En els dar-rers deu anys, ha experimentat una regressió de prop del 30%. La situació més greu d'aquesta espècie és a la Cerdanya, on la reducció d'efectius ha estat del 71% en la darrera dècada, seguida de l'Alt Urgell, amb una reducció del 55%, i la Val d'Aran, de prop del 40%. A la resta de comarques, la regressió és menor, entre el 10 i el 20% al Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, on presenten una situació de certa estabilitat, com a l'Alta Ribagorça i el Berguedà. Tot i les seves importants dimensions -els mascles fan uns 95 cm des del bec fins a la cua i pesen entre 3,5 i 4 quilos-, és una espècie molt discreta que necessita boscos madurs ben desenvolupats i molta tranquil·litat. Per conèixer la població de l'espècie als Pirineus, s'ha posat en marxa una prova pilot per fer seguiment d'exemplars via satèl·lit. L'impulsen conjuntament la Generalitat i el Conselh Generau d'Aran, dins d'un projecte Interreg Poctefa. Habios, finançat amb els Fons Europeus de Desenvolupament Regional, que té per objectiu protegir i millorar la qualitat dels ecosistemes pirinencs i de la seva biodiversitat. Té el suport del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. En aquest sentit, l'any passat es va començar la col·locació de dispositius de seguiment a alguns exemplars en fase de proves. En total, es van capturar i marcar sis exemplars: cinc mascles i una femella. En concret, dos a la comarca del Berguedà, un a l'Alt Urgell, dos al Pallars Sobirà i un a la Val d'Aran.

Aquest any, les captures d'individus ja han començat a la zona de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà i aquests dies s'estan duent a terme a la Val d'Aran. L'actuació es porta a terme amb el suport del Cos d'Agents Rurals i Forestal Catalana. Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verd al coll i el pit. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit d'un taronja pàl·lid i són més petites, ja que mesuren uns 60-65 cm i pesen al voltant d'1,5 kg.