L'única escola a la natura que creix entre els boscos dels Pirineus és a Bellver de Cerdanya. És l'Arrels Escola Bosc i es defineix com a «projecte educacional alternatiu a l'aire lliure».
El model que va inspirar l'Arrels Escola Bosc prové del nord d'Europa. Allà, els centres d'ensenyament d'aquest tipus arriben fins a l'educació secundària i són un mètode d'aprenentatge alternatiu a l'educació tradicional. Això no obstant, hi ha una clara diferència entre el model europeu i el català: l'homologació.
Al model català, un nen només podrà formar part d'una de les 6 escoles a la naturalesa catalanes si té entre 3 i 6 anys. Segons la seva fundadora i coordinadora, Laura Cecília, aquesta edat «és l'única en la qual ens podem centrar, ja que l'aprenentatge fins als 6 anys no és obligatori». «En aquesta franja d'edat, els nens es troben en l'etapa sensoriomotor, necessiten experimentar amb els sentits i moure's».
D'altra banda, la fundadora de l'Arrels Escola Bosc remarca que l'organització no és una escola com a tal, ja que, per exemple, no tenen la ràtio de 25 alumnes per docent establert als cursos de primària a les escoles tradicionals ni segueixen el model curricular pautat pel departament d'Educació, entre altres diferències.
L'Escola Arrel, segons explica Cecília, sovint pot generar dubtes. «La Cerdanya és un lloc esplèndid per relacionar-se amb la naturalesa, però no aprofitem quan el temps no acompanya», comenta. «No creiem en el mal temps, sinó en què no ens sabem vestir adequant-nos a les condicions atmosfèriques», explica. La creadora de l'Arrels Escola Bosc afegeix que «els nens surten sempre al bosc, nevi o plogui».
«No deixem que els nens juguin amb tranquil·litat, els imposem el que han de fer i el que no. Això fa que els passem les nostres pors i que després hi hagi riscos, ja que no controlen el que fan perquè no ho han experimentat». «Amb l'Arrels Escola de Bosc aprenen a imposar-se els límits a partir del que ells creuen que poden fer. No ens neguem quan ens demanen pujar a un arbre, si ho volen fer és perqué están segurs, és el que fa que no caiguin».
La Laura explica que van iniciar el curs amb 3 alumnes i l'han acabat amb 5, fet que considera «un triomf». Això, permet crear un «currículum viu per cada nen». És a dir, l'éssencia de l'Arrels un ensenyament individualitzat. El mestre adequa els continguts a aprendre segons els interessos que mostri cada nen. No hi ha uns continguts «curriculars pautats, només volem motivar els nens amb el bosc com a finalitat per aprendre».
Per a la directora, aquest aprenentatge es basa en «ensenyar als nens les bases de conceptes com les mesures, els números o les lletres i, a partir d'això, aplicar-ho a la realitat». «Experimentem amb cordes, llibres realistes i ganes d'aprendre». A més, insisteix que «no volem que els nens aprenguin conceptes reals a través de fitxes, ja que els limiten la imaginació. Un nen entendrà millor el que és un arbre si el veu per si mateix».
