Puigcerdà va celebrar ahir la desfilada de carrosses i disfresses en el marc de la tradicional Festa de l'Estany, que va posar el punt final a l'àmplia oferta cultural que presenta la població durant el període estival. Els carrers de la capital de la Cerdanya es van omplir de gresca i disbauxa des de bon matí fins gairebé a primera hora de la tarda sota un cel esplèndid i amb una calor intensa però suportable.

L'alcalde del municipi, Albert Piñeira, es va mostrar molt satisfet per una rua que va qualificar «com la més concorreguda de tota la història». I és que enguany hi van participar una trentena de carrosses, pràcticament el doble que en les edicions anteriors. «Hi ha molta gent, tot i que el gruix de les colles carrossaires és de Puigcerdà, també n'hi ha altres poblacions de la Cerdanya, inclús també del Soler, un poble al costat de Perpinyà que està agermanat amb Puigcerdà. També tenim colles geganteres i xarangues d'arreu de la comarca, en definitiva, molta participació».

A més, Piñeira va recordar que «la Festa de l'Estany és una celebració entranyable i màgica que s'articula entorn de la llegenda de la Vella de l'Estany, un dels elements més significatius de la festa, i que marca el punt àlgid de l'estiu al municipi i en general a tota la comarca». Com ja és tradició, l'alcalde i els regidors del consistori van viure la cercavila des de la plaça Cabrinetty, des d'on van saludar les carrosses i fins i tot, en alguns casos, es van animar a incorporar-se en alguna de forma momentània. Un dels temes més destacats en la rua va ser la controvertida exhumació del general Franco del Valle de los Caídos. Al final del recorregut, a la plaça Santa Maria, la Vella de l'Estany va realitzar el seu habitual discurs, abans que es donessin a conèixer els premis, que enguany van ser de 2.000 euros per la colla gua-nyadora, 1.800 pel segon classificat, 1.600 pel tercer, 1.400 pel quart i 1.200 pel cinquè, mentre que la resta de participants van ser premiats amb 1.000 euros.

La rua va estar amenitzada pels Gegants i Grallers de Puigcerdà, els Gegants de Vilallobent, els Gegants i Grallers de Queixans, i els Grallers de Bellver, a més de grups de percussió i de ball, del grup Batukant, i de la Fanfàrria d'Oceja, que combinats amb la música de cada carrossa, van acabar d'animar la desfilada.

La festa va finalitzar anit amb la desfilada de carrosses nocturna, el castell de focs a l'estany, i el ball de fi de festa amb l'orquestra Swing Latino. A més, durant el ball es van atorgar els premis a les dues carrosses més ben il·luminades de la rua nocturna, de 600 i 800 euros respectivament. Tot seguit, la Vella de l'Estany es va acomiadar i es va tornar a endinsar en les profunditats de les aigües del llac fins a l'any vinent.

Els orígens de la festa es remunten a l'any 1886, quan membres de l'anomenada colonia veraniega, amb personatges locals com Josep Maria Martí, Miquel Salvadó i Llorens i Joan Puigbó Casamitjana, van decidir crear un esdeveniment festiu com a comiat dels estiuejants.