Un equip d'arqueòlegs ha començat a excavar aquest estiu un nou jaciment ibèric que ja es va trobar fa un parell d'anys al terme municipal de Fontanals de Cerdanya, més concretament a la zona del serrat del Castellar.
Es tracta de l'únic assentament de la comarca que no es va tornar a ocupar en l'època medieval, i això permetrà que es pugui constatar com era abans del seu abandonament, cap al segle I aC. En aquest punt, el municipi cerdà té previst arranjar-hi un accés i una àrea d'aparcament, a més de convertir-lo en un punt de parada i trobada per totes aquelles persones que recorrin la xarxa de senders que es vol impulsar des del consistori fontanalenc.
L'arqueòleg i membre del projecte de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre el món ceretà en època ibèrica, Jordi Morera, assenyala que «l'origen de l'assentament se situa entre els segles V i IV aC» i que, posteriorment, també hi van viure els romans, que «hi van portar a terme diverses reformes de caire urbanístic», recorda.
A més, reivindica el fet que «es podrà comprovar com s'estructurava el poble», i que els visitants «podran fer-se una fotografia del poblat en el moment just en què va ser abandonat». A falta que es conegui l'extensió total de l'assentament, es creu que podria ahver ocupat tot el turó, si es tenen en compte altres models d'ocupació. Una altra de les singularitats del jaciment és que encara que se situa en una zona elevada, hi ha un mur que l'envolta i que ha evitat que el terreny s'hagi erosionat amb el pas del temps, i això ha ajudat a la conservació de les restes.
L'alcalde de la localitat, Ramon Chia, assegura que «el consistori dona suport a les excavacions i que col·laboraran en la intervenció arqueològica, ja que consideren que aquest recurs té un potencial que es pot promocionar des del punt de vista patrimonial i turístic», afirma.
En la intervenció també hi participen diversos estudiants universitaris d'història i arqueologia, en el marc de la recerca que lidera la UAB. El jaciment no és l'únic que s'està investigant a la comarca de la Cerdanya, ja que també es troben sota estudi els del Castellot de Bolvir, el de Batarga, a Bellver de Cerdanya, i els de Llívia i Llo. Tots són d'èpoques similars al de Fontanals, però no comparteixen la particularitat de no haver estat ocupats posteriorment.
El municipi de Fontanals de Cerdanya està format per la fusió dels antics municipis de Queixans i Urtx l'any 1969, i és conegut per tenir una de les millors perspectives de l'extensa vall on es troba la Cerdanya.
