El Parc Natural del Cadí-Moixeró ha estat informant la població sobre l'espècie tòxica de la tora blava, que es pot trobar en diferents racons del Pirineu català, entre els quals al parc ja esmentat.
El tècnic del parc natural Joan Casòliva assenyala que «es tracta d'una planta molt abundant, especialment en llocs humits, a prop de torrents i rierols per sobre dels 1.500 metres. Aquí al parc les zones on n'hi ha més són a les ser-res d'Ensija i Cadí, i també la pots trobar en vies d'escalada». No obstant això, «la zona on l'espècie és més comuna és a la vall de Núria», assegura Casòliva. A més, el tècnic del parc natural recorda que «contínuament en fem difusió per les xarxes socials i a través de notes de premsa. En general, la gent que fa habitualment excursions per la muntanya ho sap, el risc és per als que hi venen més ocasionalment», recorda.
El seu color blavós, enmig dels extensos prats del Pirineu català, sol atraure i cridar l'atenció a qualsevol. Però si per alguna cosa és coneguda és pel seu alt grau de toxicitat, i és que la ingesta d'entre 2 i 5 mil·ligrams pot provocar la mort en qüestió d'hores a una persona delicada de salut o a nens petits. Pel que fa als adults, es calcula que entre 5 i 8 mil·ligrams són els que calen per ser letals. La planta conté dos elements, l'aconitina i la pseudonicotina, que actuen contra el cor i el sistema nerviós, i que provoquen una aturada cardiorespiratòria.
La parts més nocives són les fulles i l'arrel, i quan encara no ha florit, l'espècie es pot confondre amb l'enciam de font. Per aquest motiu Casòliva assenyala que «el millor consell que es pot donar si no saps amb exactitud el tipus de planta que et trobes a la muntanya és no acostar-s'hi i no tocar-la».
