Enric Subirats és un apassionat de la muntanya des de ben petit, sobretot de l'escalada. Després de rebutjar l'opció d'anar a treballar a Barcelona, va entrar a l'Hospital de Cerdanya com a especialista en medicina interna, una disciplina que, quan s'hi va incorporar, el centre no tenia coberta. En els últims anys, el seu gran treball ha estat el Manual de Medicina de Muntanya i del Medi Natural, realitzat a partir d'estudis científics. En l'elaboració també hi han participat personalitats com el meteoròleg Francesc Mauri i el seu amic Kilian Jornet.

A grans trets, en què consisteix el manual sobre medicina de muntanya?

És el fruit d'una revisió sistemàtica i exhaustiva del coneixement existent sobre el tema basat en estudis científics, amb l'afegit de l'experiència apresa en els més de 40 anys de professió.

Com ha donat a conèixer el llibre a l'exterior? Per què l'editorial Panamericana i l'americana McGraw-Hill s'hi han interessat?

Editorial Médica Panamericana i Editorial McGraw-Hill són editorials molt rellevants en l'àmbit de la medicina en espanyol i en anglès. L'interès s'explica pel buit existent en manuals de medicina de muntanya basats en estudis científics.

Tot i aquests reconeixements, considera que el fet de viure en una zona de poca població i impacte mediàtic com la Cerdanya

Potser és cert que les llibreries del nostre país no estan gaire interessades en els aspectes sanitaris de les activitats a muntanya i al medi natural. Però per al nostre equip, l'interès principal és disposar d'un llibre basat en els coneixements científics actuals per ser utilitzat en les formacions que fem. I que, al mateix temps, tothom que hi estigui interessat pugui disposar d'un material actualitzat. Amb això en tenim prou.

Per què va renunciar a quedar-se a Barcelona a engrandir la seva carrera professional?

Perquè preferia viure en un entorn de muntanya i perquè sempre he pensat que era possible viure fora de la gran ciutat i seguir fent una formació continuada, tot i que és més difícil i més costós.

En el seu llibre hi ha col·laborat un cerdà tan il·lustre en l'esport de muntanya com Kilian Jornet. En què l'ha ajudat en el manual?

Una vegada feta la revisió sistemàtica dels estudis científics, vaig triar alguns professionals amics que tinguessin molta experiència en cadascun dels capítols del llibre. El Kilian és un dels revisors dels capítols de preparació física i nutrició.

Quan i com es van conèixer?

Ja era amic dels seus pares i el conec de petit. Després vam coincidir al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya de Catalu-nya, on he col·laborat sota la direcció de Jordi Canals, i sempre hem tingut una molt bona amistat i un gran respecte mutu.

També és el seu assessor. Considera que ha tingut a veure amb el seu desenvolupament com a esportista i els seus grans èxits?

Penso que l'únic responsable dels seus èxits és ell mateix. Les meves modestes aportacions són comentar-li què sap la comunitat científica sobre diversos temes del seu interès amb la finalitat que ell prengui les millors decisions. Ens trobem en una època de gran auge del senderisme i l'excursionisme de muntanya. Què creu que l'ha impulsat tant?

L'activitat física a l'aire lliure està entre les 4-5 coses que les persones valoren com a activitats més satisfactòries per al benestar personal, això podria ser un motiu. Però en un país de muntanya com el nostre, potser aquesta afició podria créixer molt més si els infants aprenguessin a gaudir d'activitats a la muntanya lúdiques per a ells.

En general, creu que la gent que va a fer activitats a la muntanya està preparada físicament?

Penso que si se segueixen les recomanacions d'exercici físic saludable (30 minuts d'activitat aeròbica durant cinc dies a la setmana, i 2 dies d'exercicis de força i flexibilitat que no solen durar més de 15 minuts) es pot gaudir d'un munt d'activitats a la muntanya sense patir. Aquí caldria afegir un entrenament específic segons els objectius esportius de cadascú.

Hi hauria d'haver més tasca de conscienciació sobre els riscos i les condicions que es poden trobar a la muntanya?

Rotundament crec que sí.

També dirigeix el servei mèdic de Masella

Sí, va ser a La Molina. En saltar de l'helicòpter a la neu per atendre un professional de l'esquí que havia patit un impacte molt greu, vam veure que ens coneixíem i abans de perdre el coneixement em va dir «Enric, m'estic morint». El traumatisme li havia seccionat l'artèria aorta.

La seva gran afició, però, és el món de l'escalada. Com s'hi va aficionar?

M'agraden gairebé totes les activitats de muntanya: caminar, córrer, esquiar, i més que escalar, jo diria que m'agrada pujar per les roques, perquè el meu nivell cada dia és més baix. Però encara en segueixo gaudint, malgrat que el ritme també sigui cada dia més baix.

Als 65 anys, es veu amb força per seguir practicant aquest esport molts anys més?

Sí, encara en gaudeixo molt.