"Estem treballant per recuperar la Taula Intersectorial Forestal com a eina d'interlocució amb el sector i elaborant un pla estratègic per definir les línies de treball dels propers anys". Teressa Jordà, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, té la voluntat de tirar endavant unes noves polítiques de gestió, amb plantejaments nous i analitzant les necessitats reals del sector forestal català. Jordà ha participat aquest dijous a Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) a la subhasta concentrada de fusta pública de Catalunya.
La consellera ha explicat que avui és el dia de la fusta: "Aquest és l'acte més important per al sector forestal del nostre país". En total, s'han venut 64.375 tones de fusta, per un valor de 2.935.388 euros, que impliquen la gestió de més de 3.000 hectàrees forestals. També ha reivindicat la vitalitat i la importància del sector forestal sostenible perquè "la fusta viu i batega més que mai. Avui venem fusta, però també es compra en aquesta subhasta una gestió forestal que ens acosta a la bioeconomia circular com a motor de la dinamització territorial".
El volum de fusta subhastada avui es calcula que repercutirà en 645 llocs de treball: 150 persones treballaran directament al bosc i a la indústria fustera, mentre que 495 se'n beneficiaran de manera indirecta. En un sol matí i amb un nombre significatiu de grans propietaris públics de tot el país, s'han licitat 52 lots fusters davant 23 empreses acreditades per a la compra i una bona representació del sector.
Aquesta subhasta, segons fonts del mateix departament, és una de les principals mesures que el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació té en marxa per dinamitzar la gestió forestal, especialment a l'àmbit de les forests de propietat pública, ja siguin d'entitats locals o de la Generalitat mateixa. En conjunt, els boscos públics ocupen una superfície aproximada de 485.000 ha, cosa que representa un 24% de la superfície forestal a Catalunya.
Per poder compatibilitzar les activitats de gestió amb els eixos del pla d'aprofitaments, el Departament ha iniciat un nou model de gestió de bioeconomia circular que permet la generació estable de llocs de treball directes i indirectes de caire local a les zones rurals.
9 comarques i 42 municipis
Els lots subhastats corresponen a 9 comarques i 42 municipis i entitats locals. Les comarques amb un major volum de fusta licitada són l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. Del total de la fusta subhastada, 7.622 tones provenen de boscos que han obtingut el certificat de gestió forestal sostenible PEFC. La certificació forestal és un punt de partida important a la conservació i gestió dels boscos.
La major part de la fusta subhastada prové de boscos ordenats que, en el cas dels espais naturals de protecció especial, s'han sotmès a informe dels corresponents òrgans de gestió, amb la finalitat d'incorporar les condicions que permetin fer compatible l'aprofitament d'aquests boscos amb la conservació de la biodiversitat.
Els treballs que es realitzaran són en gran part de millora, sobretot aclarides en boscos joves per millorar-ne la vitalitat, reduir-hi el risc d'incendis i fer-los més resistents enfront de sequeres o plagues forestals.
Aquesta iniciativa forma part d'una aposta ferma i més global del Departament d'Agricultura centrada en l'àmbit de la gestió forestal. Així, l'objectiu és impulsar la bioeconomia i el desenvolupament de les zones rurals. L'estratègia se centra en la gestió forestal sostenible, el foment de l'ús de la fusta en la construcció, l'aprofitament energètic de la biomassa forestal i agrícola o l'impuls del sector surer de Catalunya, entre d'altres.
La mobilització de la fusta
La Direcció General d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi impulsa una sèrie de mesures per maximitzar la mobilització del recurs fuster, de manera que les entitats locals propietàries comencin a buscar noves fórmules de gestió sota les línies d'actuació següents basades en diferents aspectes: El models de funcionament que agrupin la propietat i que permetin ofertes conjuntes de major volum i, per tant, més atractives; que es classifiquin els productes obtinguts per generar valor afegit i aconseguir millor coordinació i afinitat amb les indústries de transformació, de manera que es pot oferir el producte concret que aquestes empreses requereixen a cada moment; i que hi hagi una reinversió dels recursos obtinguts dels aprofitaments en altres treballs de millora en les forests mateixes, a fi d'afavorir la reactivació de l'activitat socioeconòmica laboral i les millores ambientals.
