En la política actual, un dia és tot un món, i deu anys, una distància implanificable. Ara fa deu anys, la política nacional i comarcal vivia una altra realitat. El 12 de novembre del 2009 la Cerdanya va voler escriure una línia més de la seva història mil·lenària portant al Parlament de Catalunya una proposició de llei que havia de reconèixer la realitat històrica de la vall i impulsar una gestió unificada que superés les traves administratives de les -encara- divisions provincials i d'organització interna de la Generalitat. La Cerdanya va sortir del palau de la Ciutadella amb una negativa dels grups parlamentaris però amb el convenciment que ho tornaria a intentar. Però l'esclat del procés sobiranista va obrir un nou escenari polític i va dur de nou al calaix el projecte de llei de la Cerdanya.
El Parlament va rebutjar la proposició de llei que va presentar el Consell Comarcal per nou vots. Aquella sessió va ser encaixada pels polítics cerdans com una der-rota dolça perquè tots els grups parlamentaris van donar la raó en el fons de la reivindicació sobre la divisió administrativa entre Girona, Lleida i, per alguns departaments de la Generalitat, també Barcelona, que encara perdura. En el recompte de la votació, els vots dels tres grups del Tripartit que governava aquell any -PSC, ERC i ICV- i el de Ciutadans (Cs) van fer prosperar l'esmena a la totalitat que havien presentat el tres grups del Govern. Per contra, els diputats de CiU i el PP van donar suport als cerdans.
Al Parlament es va desplaçar una delegació de la comarca, que, nom per nom, apunta els grans canvis que ha viscut la Cerdanya política en una dècada. La delegació l'encapçalaven el president i el vicepresident del Consell, Esteve Maurell i Joan Pous, i va tenir l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella, i alcaldes de vuit municipis més, el grup de CiU de Puigcerdà que liderava llavors un Albert Piñeira a l'oposició, i un representant de l'Institut d'Estudis Ceretans.
Anys de tripartit i Estatut
Des de la tribuna, Joan Pous va recordar l'última divisió provincial que hi va haver a la comarca, el 1833, i, respecte a la llei proposada, va remarcar als parlamentaris que la Cerdanya «la necessita no només com a desgreuge històric, sinó per qüestions actuals que afecten la vida dels seus ciutadans». D'altra banda, Joan Planella va avisar els diputats que amb la negativa als cerdans, el Parlament feia el mateix que Madrid negant el llavors debatut nou Estatut català. El llavors representant del PP de les comarques gironines, Enric Millo, que després va liderar l'Espanya de l'article 155 a Catalunya, es va posar al costat de la Cerdanya i va renyar el Parlament per fer un «cop de porta» als cerdans.
