El programa europeu Life Alnus ha executat a Bellver de Cerdanya un projecte de recuperació de l'entorn fluvial de les basses de Gallissà tot possibilitant que torni a tenir les condicions ecològiques que tenia a mitjan segle XX, abans que l'activitat humana el degradés. L'objectiu del projecte és restituir-hi el bosc de ribera a tocar del Segre per tal de consolidar aquest entorn natural i recreatiu perquè serveixi d'exemple de cara a demostrar els seus beneficis per mitigar els efectes de les crescudes fluvials.

L'actuació a les basses del Gallissà ha suposat la plantació de 2.250 arbres i l'eliminació de gairebé un centenar de metres de llargada d'un mur de terra artificial que separava la llera de la resta de l'entorn. Igualment, els treballs també han consistit en l'acondicionament del terreny per afavorir la circulació de l'aigua entre les diverses basses. El responsable del projecte Life Alnus per part de la Fundació Catalunya-la Pedrera, Josep Fabra, ha explicat que l'amplitud que té la vall de la Cerdanya contribueix que el bosc de ribera s'estengui més enllà de l'estricte entorn del riu. Això ajuda a dipositar part dels sediments que arrossega l'aigua i, en cas de crescudes, esmorteeix els efectes negatius que pot ocasionar més avall, segons Fabra.

El màxim responsable de la fundació encarregada del projecte ha reivindicat la recuperació d'aquests entorns fluvials, tenint en compte que estan en una situació de regressió a causa de l'ús que se n'ha fet de la terra en els darrers anys.

L'actuació que s'ha portat a terme a les basses de Gallissà de Bellver de Cerdanya, un entorn situat a la part de ponent del municipi al límit territorial amb Prullans, s'ha plantejat com una prova pilot a partir de la qual els responsables tècnics del projecte volen definir un model a seguir en altres zones de la Mediterrània. En aquest cas, a banda de plantar-hi verns, salzes i freixes, s'han retirat 280 metres cúbics de terra d'un mur artificial que hi havia al costat del riu Segre.

El projecte Life Alnus comporta una inversió de 2,5 milions d'euros, el 75% del qual prové de fons europeus. La coordinació dels treballs va a càrrec del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). En el cas de l'actuació de la Cerdanya, també hi col·labora l'Agència Catalana de l'Aigua i la Fundació Catalunya La Pedrera.