Bellver de Cerdanya és el primer municipi de l'Alt Pirineu inclòs al mapa de zones vulnerables del país per contaminació del sòl pels nitrats que generen les explotacions agràries. Això suposa un fet fora de l'habitual perquè fins ara el Pirineu es considerava un entorn exclòs d'aquesta problemàtica per l'índex d'ocupació ramadera i la qualitat de les aigües.

Aquesta catalogació, aprovada inicialment per l'ACA i que ara se sotmetrà a un període d'al·legacions abans de l'aprovació definitiva, indica que les aigües subter-rànies del municipi tenen presència de compostos nitrogenats, especialment nitrats, provinents sobretot de l'aplicació en excés de fertilitzants nitrogenats i amoniacals i de dejeccions ramaderes.

La mesura implicarà per als agricultors de Bellver un control més estricte del que aboquen als camps.I més control també en ampliacions o obertura de noves explotacions, el control sobre la densitat dels caps de bestiar presents al municipi, la millora de l'alimentació dels animals o el sistema per llençar adob als camps. Igualment, comportarà la creació d'un pla específic per a l'eliminació de la contaminació. Les restriccions afectaran a tot tipus de bestiar. La inclusió de Bellver en la nova llista de zones vulnerables s'ha fet arran de la revisió de l'informe quadriennal 2012-2015 i dels programes de seguiment de la mateixa ACA i el departament de Salut. Ahir, Regió7 ja va explicar que les restriccions, a part de tots els municipis que tenen el problema, també afecta quatre municipis de l'Anoia (Bellprat, la Llacuna, Sant Pere Sallavinera i Santa Maria de Miralles) i un del Moianès (Calders).

Fonts de l'Ajuntament i dels productors ramaders han anunciat que presentaran al·legacions per rebatre la decisió inicial de l'ACA.

En aquest sentit, el sector de la ramaderia ha apuntat que la contaminació per nitrats a Bellver correspondria a una part molt puntual d'un terme municipal molt extens, de 98 km2 amb vint-i-un pobles o llogarrets disseminats i situats a alçades molt diferents. Així, a la major part d'aquests pobles, segons aquestes fonts dels ramaders, no hi hauria contaminació del sòl. Afirmen que no s'hi llança adob, i reclamen que l'afectació no s'estengui a tot el terme, segons han remarcat fonts del sector. Tant l'administració com les organitzacions sindicals i els veïns tenen fins al dia 20 per presentar al·legacions.

El nou mapa inclou un total de 45 nous municipis de dinou comarques, que són Àger, Artesa de Segre, la Baronia de Rialb, Os de Balaguer i Vilanova de Meià a la Noguera; Alforja i Maspujols, al Baix Camp; Barberà de la Conca, Blancafort, Montblanc, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella i Vilaverd, a la Conca de Barberà; Bellprat, la Llacuna, Sant Pere Sallavinera i Santa Maria de Miralles, a l'Anoia; Bellver de Cerdanya; Bescanó i Sant Gregori, al Gironès; Cabra del Camp, a l'Alt Camp; Calders, al Moianès; Calonge i Sant Antoni i Palamós, al Baix Empordà; Cantallops, a l'Alt Empordà; Castell de Mur, al Pallars Jussà; Castellar del Vallès, al Vallès Occidental; Centelles, Osona; Creixell i Roda de Berà, al Tarragonès; Falset, al Priorat; Mediona, Pacs del Penedès, Sant Martí Sarroca i Vilafranca del Penedès a l'Alt Penedès; Maià de Montcal, Montagut i Oix, Sant Jaume de Llierca i la Vall de Bia-nya, a la Garrotxa; l'Ampolla, al Baix Ebre, i Sant Pere de Ribes, al Garraf.