Àngel Garcia és un bellverenc que per raons de feina ha de passar llargues temporades a la Guingueta d'Ix. L'esclat de la pandèmia i el confinament l'ha agafat amb l'obligació de continuar a l'Alta Cerdanya i, doncs, lluny del seu fill, que viu a Bellver. Passejant el gos pel centre de la Guingueta, a cent metres del punt calent que suposa el pas fronterer, explica que «he estat dos mesos sense veure el fill; hem parlat sovint però era molt estrany saber que era a tot just vint quilòmetres però que no ens podíem veure. Travessar la duana és tot un problema; últimament ja ens hem vist, però hem hagut d'aprofitar que anàvem a la farmàcia o al banc a Puigcerdà. Per poder passar, t'has de buscar algun argument, tal com passava antigament a la duana». En aquest context, l'Àngel ha patit una dificultat afegida quan les autoritats espanyoles van apuntar la impossibilitat de creuar les províncies: «Ens vam trobar que no tan sols teníem la barrera de la frontera sinó que de Puigcerdà tampoc no podíem passar a Bellver; eren coses que no s'entenien».