Llívia ha patit en les fases més dures del confinament un doble bloqueig que encara no s'ha desfet del tot. L'enclavament, un factor històric que la vila i els seus veïns han lluït amb orgull, ara s'ha convertit en una barrera que ha deixat el poble amb tan sols els seus residents habituals. En les primeres setmanes del confinament i vista l'arribada de segons residents que se'l saltaven, els ajuntaments de Llívia i Estavar fins i tot van barrar la carretera. Però l'economia de Llívia, i especialment els sectors comercials i de serveis, viuen molt dels pobles del seu entorn francès. Tant els veïns de municipis com Estavar, Sallagosa o Font-romeu com el turisme interior de l'Estat francès tenen en l'enclavament un destí fix de les visites a la vall. Ara, amb els controls dels gendarmes i el servei duaner francès per passar a territori de l'Estat espanyol, Llívia ha quedat reduït a un poble de vida estrictament local. L'Autoservei Europa és un d'aquells establiments d'entorn fronterer, amb grans lineals de licors i productes turístics. Mari Carmen Vaquero atén un client de Barcelona solitari en una botiga que un cap de setmana de maig hauria de ser plena: «Estem bloquejats esperant que tot torni a la normalitat; la clientela ha baixat molt perquè treballem amb els de Barcelona i França, i ara no poden venir ni els uns ni els altres». Vaquero, que situa el descens de vendes al voltant del 70% en aquesta crisi, reclama «que a la Cerdanya no hi hagi límits» per tal que la vall recuperi una mobilitat que és la seva essència.
