El parc del Cadí-Moixeró ha detectat per primera vegada la presència del liró gris, un rosegador petit que fa els nius en els arbres i que es considera indicador de bona salut dels boscos. En aquest sentit, el liró està amenaçat a tota la part nord de la península Ibèrica precisament per la manca de zones arbrades protegides on niuar.

El parc del Cadí ha detectat la presència d'aquest liró a partir d'un treball del Museu de Ciències Naturals de Granollers, els tècnics del qual han revisat en les últimes setmanes unes caixes niu que havien instal·lat dins els límits del parc natural. Així, si bé no s'ha trobat cap caixa ocupada, els biòlegs sí que han comprovat que el liró gris és a la zona i han fixat per a la tardor una nova actuació que permeti aprofundir en l'anàlisi de la seva presència als boscos de la Cerdanya, l'Alt Urgell i el nord del Berguedà.

L'estudi sobre la presència del liró gris es porta a terme en tot el territori català. Tant és així que l'any 2003 ja es van instal·lar caixes niu al parc natural del Montnegre Corredor a fi i efecte de saber l'estat de la població del liró gris en els boscos més litorals del país i que alhora són els més meridionals de la península. La sorpresa dels investigadors, que fins aleshores no tenien gaires referències d'aquest petit mamífer als boscos catalans, va ser que de seguida van ser ocupades per femelles en època reproductora.

Arran d'aquest èxit, es van anar instal·lant més caixes niu en altres espais naturals, com ara al Montseny, les Guilleries i el parc natural del Cadí-Moixeró, on finalment han ajudat a constatar que el liró gris és també al Pirineu. El liró gris és un rosegador autòcton europeu que habita els boscos caducifolis, on s'alimenta d'aglans i fages. El liró hiverna en cavitats dels arbres o en forats a terra. Per això es considera que la seva presència indica la bona conservació i maduresa dels boscos d'arbres de fulla caduca.

Planta més tòxica d'Europa

D'altra banda, el parc del Cadí també ha anunciat en les últimes setmanes la detecció als prats alts del seu territori de la que considera la planta més tòxica d'Europa, la tora blava. Els tècnics del parc, el qual es desplega per les comarques de la Cerdanya, el Beguedà i l'Alt Urgell, han alertat que aquesta planta ja creix a les zones altes de la serralada: «Tot i la seva bellesa captivadora, cal anar molt alerta perquè es tracta de la planta més tòxica d'Europa. No hi ha cap animal que se la mengi, i per això és tan abundant fins i tot en prats de pastura del bestiar».

Els tècnics hi han afegit que és una planta extremadament tòxica i que, a més, ho és tota de cap a cap, des de l'arrel fins a les fulles, de manera que avisen els excursionistes que el millor és ni tocar-la. Dosis molt petites de la seva substància poden resultar mortals, per la qual cosa els gestors del parc han aconsellat que «hem de gaudir del seu encant sempre des de la distància».