Un estudi realitzat amb marmotes reintroduïdes a la Cerdanya publicat a la revista sobre comportament animal Behavioral Ecology and Sociobiology conclou que els crits de les marmotes varien entre els diferents grups de població. Segons determina la investigació, es comuniquen mitjançant llenguatges diferenciats, la qual cosa els permet reconèixer exemplars forasters. En comptes d'investigar o enfrontar el perill com farien davant un crit familiar, surten cor-rents i s'amaguen al cau.
La recerca s'ha fet durant cinc anys, del 2011 al 2014, amb quatres poblacions de Marmota marmota, dues de natives dels Alps francesos (Vanoise) i dues de reintroduïdes del Pirineu (Cerdanya i Ripollès).
L'autora i ecòloga del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i la UAB, Mariona Ferrandiz, diu que «les marmotes són capaces de reconèixer el crit dels membres de la seva població, fins i tot, en una gravació, i hem vist que responen més temoroses si no saben qui és l'emissora». La recerca ha indagat el motiu de les diferències de llenguatge, però no s'ha trobat que hi tingui a veure ni la regió ni la genètica dels individus.
