Un estudi publicat a la revista sobre comportament animal «Behavioral Ecology and Sociobiology» conclou que els crits de les marmotes varien entre els diferents grups de població. D'aquesta manera, segons determina la investigació, es comuniquen mitjançant dialectes, la qual cosa els permet reconèixer exemplars forasters.

Així, en comptes d'investigar o enfrontar el perill com farien davant un crit familiar, surten corrents i s'amaguen al cau per si de cas. La recerca s'ha desenvolupat durant cinc anys, del 2011 al 2014, amb quatres poblacions de «Marmota marmota», dues natives dels Alps francesos (Vanoise) i dues reintroduïdes del Pirineu (Cerdanya

L'autora de l'estudi i ecòloga del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i la UAB, Mariona Ferrandiz, afirma que «les marmotes són capaces de reconèixer el crit de les membres de la seva població, fins i tot, en una gravació, i hem vist que responen més temoroses si no saben qui és l'emissora».

La recerca ha indagat quin és el motiu d'aquestes diferències de llenguatge, però no s'ha trobat que hi tingui a veure ni la regió nii la genètica dels individus.