En un mes de novembre qualsevol, el guia internacional d'alta muntanya Xavi Llongueras, de Prullans, estaria a punt d'encetar la temporada d'hivern europea. Hauria fet ara uns dies de vacances i tindria lligats els viatges i cursos per als pròxims mesos. El mes de desembre tenia previst el guiatge d'un grup al Kilimanjaro i, tal com encara manté al calendari d'activitats de la seva web, impartiria cursos d'esquí de muntanya a la Cerdanya. De moment, però, l'expedició a l'Àfrica, i d'altres al Montblanc, ha quedat suspesa, i els cursos per les muntanyes al Pirineu estan en espera del que el Govern decideixi fer amb la desescalada. Fins ara ja ha hagut d'anul·lar sortides i cursos. Ara per ara la seva feina està aturada: «Ja he hagut de tornar els diners de clients que havien contractat cursos d'escalada i crestes; són cursos que s'haurien d'haver fet el cap de setmana passat i ja havien fet la paga i senyal. Ara ja fa massa fred per fer cusos d'iniciació, i si comença a nevar, ja no els podrem fer, de manera que, lògicament, he hagut de retornar els diners».

El 85% dels seus clients són de l'àrea metropolitana i de Girona, de manera que només amb els pirinencs la seva oferta professional no és viable. La pandèmia i la posterior aturada de l'activitat econòmica en el seu sector l'han fet tancar-se entre el despatx, fent paperassa, i el taller posant a punt un material de muntanya que de moment encara no ha pogut treure. Des del seu camp base de Prullans veu com les setmanes van passant i el seu mode de vida aquest any no li genera ingressos: «Està tot molt parat; no entren mails, ningú no truca... potser algú demana si pot fer un curs d'esquí de muntanya a l'hivern entre setmana per evitar el confinament municipal, però són casos molt puntuals dels quals no en pots esperar viure; no tothom pot combinar-s'ho per venir al Pirineu entre setmana, no ho tenim muntat així». Llongueras veu com un gran desastre per a la Cerdanya un any sense temporada de neu: «Buf, hi ha tanta gent vinculada a la neu... les estacions d'esquí agafen els nens per fer cursos, mentrestant els pares contracten sortides d'esquí de muntanya perquè s'ha posat molt de moda... i al voltant de tot això hi ha les escoles d'esquí, la restauració, els transports, monitors, lloguers de material... és una cadena brutal que, si no s'activa, no sé pas què passarà».

Amb el possible escenari d'un Pirineu sense temporada de neu, Llongueras es comença a plantejar la possibilitat de veure's abocat a un canvi de feina que no desitja, la muntanya és el seu món: «Alguna cosa hauré de fer... si no hi ha demanda de feina perquè la gent no pot pujar al Pirineu, amb alguna feina m'hauré de guanyar la vida...». El guia d'alta muntanya avisa, però, de la incongruència de la seva situació: «Sobre les opcions de buscar feina en un altre sector, ara la Generalitat, arran de l'ajuda que m'ha donat, m'obliga a mantenir el negoci un any, però, és clar, si continuem així, el meu negoci se'n va a la merda; he passat de portar gent a la muntanya a fer de gestor; vaig estar una setmana per entrar els justificants per a l'ajuda de la Generalitat i, és clar, el meu temps té un preu perquè és del que visc... haver de dedicar una setmana a això és absurd». Per compensar tanta inactivitat a l'aire lliure ha buscat alternatives amb cursos i conferències sobre ascensions que ofereix en línia a clubs d'arreu del món. Ara està a punt de fer-ne un sobre Seguretat en Terreny d'Allaus (STA) per a un club de Xile, però per sobreviure amb això n'hauria de fer un cada dia. No li surten els números. Fins que no torni la vella normalitat de la neu i la mobilitat lliure.