«Aquesta imatge és la ruïna de la Cerdanya», comentava el Carles, responsable de la botiga de moda IKKS del carrer Major de Puigcerdà. Ahir al matí, els carrers eren pràcticament buits, els bars i restaurants tancats, i els comerços oberts però amb poca activitat a l'interior. Una estampa atípica en plenes vacances de Nadal, quan l'eix comercial de Puigcerdà és un bullici. «La campanya nadalenca no la salvarem perquè les coses no s'han fet ben fetes», coincidien a destacar els comer- ciants, crítics i indignats.

Aquesta era la tendència general que es palpava. El Carles es preguntava: «Per què només han confinat perimetralment la Cerdanya i el Ripollès?». Ho considerava un greuge: «No som ni el problema ni la solució a la pandèmia, però tenim uns negocis enfocats al turisme, representa el 80% de les vendes, i això ens fa molt mal perquè hem perdut aquesta part tan important».

Malgrat tot, ahir tenien la per- siana amunt la quarantena de comerços del carrer Major de Puigcerdà. «Al migdia, molts ja tancarem portes», asseguraven alguns resignats amb la situació que els ha tocat viure: «Vivim principalment del turisme i no podem rebre turistes. Obrim perquè el calendari comercial ens ho marca i per a la gent de la comarca, però hi ha molt poca activitat i un descens de vendes molt important», explicava el Carlos, de la botiga d'esports Grifone.

La sensació d'impotència era generalitzada entre els comerciants i entre els veïns de Puigcerdà i comarca que ahir passejaven per la capital de la Cerdanya. Gent que aprofitava per comprar regals, o sortien amb els infants, i famílies que omplien el cabàs a les parades del mercat setmanal situat al Passeig 10 d'abril. «Fem la compra de fruita, verdura i pa, i cap a casa. No podem fer gaire res més, ni tan sols el vermut», comentava una parella tot assenyalant un dels bars tancats del centre de vila. El sector de la restauració és un dels més perjudicats, després que la setmana passada hagués de tancar portes obligatòriament d'un dia per l'altre, amb les neveres ja plenes de menjar per als àpats de Nadal i Cap d'Any. Un cop dur per aquest sector, així com també per als hotels i allotjaments turístics que s'han quedat sense reserves. La Cerdanya està aïllada perquè les dades de risc de rebrot són les més altes de Catalunya; de fet, els ceretans comprenen «que el primer és la salut», però lamenten «que s'hagi actuat tard i malament. Les restriccions s'haurien d'haver marcat abans i poder salvar la campanya de Nadal». La mesura els ha afectat en plenes festes nadalenques. «És un desastre perquè sense turistes catalans ni francesos costa molt tirar endavant el negoci», comentava la Susanna, de la pastisseria Cosp. «Nosaltres esperàvem el Nadal per refer-nos una mica després d'un any molt complicat, sense poder donar sortida ni a les mones de Pasqua ni als panellets de Tots Sants. Ara tampoc els torrons, que n'hem fet aproximadament la meitat que els altres anys», deia mentre despatxava clientes que compraven algun pastís per postres. N'hi havia que entraven a buscar el diari a la llibreria Viladesau, on s'han vist obligats a modificar el servei: «Hem demanat que ens enviïn menys premsa perquè se'n ven poca», remarca la Lourdes, propietària.

Hi havia moviment però poc, molt poc. La ciutat no estava deserta però es feia evident que està aïllada. Segons els comerciants, al carrer Major hi circulava entre el 10 i el 15% de la gent que ho faria un 27 de desembre qualsevol. «El carrer hauria d'estar atapeït i les botigues plenes de clients, i no és així. No és un any normal», coincidien a destacar propietaris de botigues de moda, sabateries i perfumeries.

Sense turistes, la imatge de Puigcerdà el darrer diumenge de desembre era trista. Hi havia restes de neu als carrers, feia un fred intens i la poca activitat es concentrava a l'eix comercial. La plaça dels Herois era només un punt de pas, i els propietaris de la Xurreria Raquel s'ho miraven incrèduls: «Hi ha molt poca gent, aquesta plaça no té vida. Nosaltres tenim obert però els calaixos eixuts», explicaven la Neus i el Gregorio. Ni la plaça ni el llac. Glaçat i envoltat d'un paisatge d'hivern bucòlic, en aquest punt d'atracció turístic no hi havia pràcticament ni una ànima. A les carreteres tampoc. La mobilitat a la comarca era mínima, amb controls dels Mossos als accessos per impedir el pas si la causa no era justificada.