El veí de Prats i Sansor Gabriel Lupiàñez, que treballa en manteniment d'una urbanització local i és escriptor d'afició, ha posat negre sobre blanc sobre la cerdanitat, un sentiment que els veïns de la comarca porten forjat en la base de la seva identitat i que llueixen amb orgull per molt lluny que visquin de la vall. Amb l'ajuda de l'Institut d'Estudis Ceretans, Lupiàñez ha publicat Sentiments amagats de la gent de Cerdanya, un recull de set narracions curtes ambientades al segle XX, abans de l'obertura del túnel del Cadí, que tenen com a denominador comú un sentiment que està a mig camí del patriotisme local i la saudade portuguesa.
Lupiàñez ha explicat que entre els relats n'hi ha de totalment ficticis que no tenen res a veure amb la realitat actual i d'altres que sí que s'han basat en experiències viscudes. Tots, però, estan relacionats amb la Cerdanya del segle passat, la vall rural de famílies ancestrals d'abans del boom del turisme de segona residència. L'escriptor ha argumentat que la raó del sentiment cerdà com a subjecte respon al fet que «existeix un sentiment propi de la gent que havia viscut, o encara viu, a la Cerdanya i que es tradueix en un amor profund per la comarca que fa que hi continuïn tenint les arrels mentals encara que en marxin». El llibre es pot encarregar a l'IEC i a la llibreria Viladessau de Puigcerdà. El preu és de quinze euros, la totalitat dels quals es destinaran al mateix IEC, entitat que té previst organitzar presenta- cions de l'obra quan hagi passat la pandèmia.
