Amb tantes restriccions i controls policials, la frontera ja no és el que era. Com a històric punt de pas i de negoci, el punt fronterer ha estat sempre un entorn on els negocis tenen assegurada la prosperitat. Des de fa sis anys, el primer establiment que rep els conductors i caminants que entren a l'estat francès des de Puigcerdà és una pastisseria especialitzada en el tractament de la xocolata, els tes i els gelats. Lucie Coll és la jove que regenta L'Atelier. Des de fa uns mesos viu amb la incertesa de fins quan podrà mantenir el negoci.
La pastissera de la Guingueta lamenta que «hi ha molta menys gent, la qual cosa comporta menys calaix. S'ha reduït molt la presència d'espanyols, això és molt evident, però també han deixat de venir els francesos que fan vacances... A més, a causa dels controls i la presència dels gendarmes, també passa molta menys gent per davant de la pastisseria. En general, totes les restriccions ens afecten perquè ens treu visibilitat».
La reconversió de l'espai fronterer en un lloc de pas en, ara, un entorn sense gent, més enllà dels treballadors transfronterers i els veïns, deriva no tan sols de les restriccions al punt del canvi d'estat, sinó que també de l'absència dels grans atractius turístics del territori. Així, a l'Atelier li ha afectat directament també la pràctica suspensió de la temporada de neu, tal com explica Lucie Coll: «El tancament de les pistes d'esquí ens ha afectat molt perquè ha eliminat la presència de gent de vacances; normalment molts esquiadors en anar o tornar de les pistes s'aturaven aquí a comprar els productes de la pastisseria, i això ara ens falta molt». Amb una frontera sense passavolants, la pastissera es qüestiona el seu futur: «Bé, si això dura un any més ens passarà com a tothom i potser haurem de tancar...»
