Els treballadors transfronterers que cada dia han de creuar la línia estatal assumeixen les noves rutines de pas a mesura que es van aprovant. Molts han assumit noves rutines de buscar passos alternatius o esperar que els controls policials marxin per circular sense haver-se d'aturar. És més una qüestió de practicitat que no pas de necessitat, ja que pel fet de moure's per motius laborals tenen el pas garantit. Això sí, tots han adquirit l'hàbit de deixar a mà la documentació laboral que, en cas d'aturada policial, han de mostrar als agents per continuar la ruta.

Marina Pros és una fisioterapeuta de Bellver que treballa en un centre de la Guingueta d'Ix. Des de l'inici de la crisi sanitària ha hagut d'anar adaptant el doble desplaçament diari entre la feina i casa seva a la situació a la frontera. Hi ha temporades en què els controls més freqüents són els dels Mossos d'Esquadra i altres en què és la Gendarmeria qui barra les carreteres. Marina Pros, que treballa com a professional liberal al centre de cinesioteràpia Pros Piñol, explica que la seva tarja de treballadora sanitària li permet moure's pel territori de l'Estat francès fins i tot més enllà de les sis de la tarda, quan comença el toc de queda: «Per mobilitat no tenim cap problema, les dues o tres vegades que m'han aturat els Gendarmes m'han deixat continuar sense cap impediment, i amb els Mossos el problema, quan hi havia tants controls, era el temps que hi perdies».

Pel que fa als seus clients, explica que «com que la majoria són de la part de francesa, dient que van al centre de cinesioteràpia no els posen cap problema, de manera que no hem patit una davallada de pacients. Sí que és cert que hi ha policies, però crec que ara estan més pendents dels controls per terrorisme que no pas pels de la pandèmia».