El Consell Comarcal de la Cerdanya impulsarà la creació d'una taula de treball amb els ramaders del costat sud de la vall perquè després de quatre anys de la seva estrena, l'escorxador transfronterer d'Ur tan sols rep el 20% de professionals de la Baixa Cerdanya. L'equipament va ser construït amb una inversió de 5,5 milions d'euros i aportacions al 50% per part de les administracions catalana i francesa.

El Consell està decidit a explorar diferents estratègies que incentivin l'ús de l'escorxador transfronterer d'Ur, el qual es va aixecar en territori administrat per França seguint l'exemple de l'Hospital Comú. En aquest sentit, els ramaders de l'Alta Cerdanya són els que utilitzen de forma majoritària l'equipament, en un percentatge del 80% dels seus usuaris, mentre que els de la part sud no arriben al 20% i opten per sacrificar els animals al Ripollès, el Berguedà, l'àrea metropolitana de Barcelona o Lleida, segons ha explicat el mateix Consell. En aquesta línia, l'òrgan comarcal ha remarcat que aquests percentatges d'ús s'han mantingut estables des de la seva posada en marxa, a la primavera de l'any 2017. Així, amb l'objectiu de treure un major rendiment a l'equipament per part dels ramaders de la Baixa Cerdanya, el Consell vol crear un grup de treball per analitzar la situació i mirar de trobar solucions. La presidenta de l'ens, Roser Bombardó, ha considerat que el model de l'escorxador transfronterer «no respon a les necessitats dels ramaders de la part catalana» de la Cerdanya. En aquest sentit, més enllà del factor que pot suposar el seu preu, Bombardó creu que la diversificació de serveis pot contribuir a què aquesta part del sector que ara no l'utilitza es plantegi fer-ho en un futur. Per aquest motiu, el Consell ha volgut impulsar un grup de treball per escoltar les seves demandes i «analitzar tècnicament» la situació en el qual també s'hi ha implicat la Generalitat.

Una de les propostes que es plantejaran a la taula de treball és que la carn que es transformi a l'equipament surti amb un segell que identifiqui el seu origen i posi en valor la seva qualitat. Roser Bombardó ha destacat que l'escorxador va tenir un cost de 5,5 milions d'euros, una part dels quals es van finançar amb ajuts europeus i que la resta es va aportar a parts iguals entre el Consell Comarcal i el Sindicat de l'Escorxador de la Guingueta. La previsió inicial era que l'utilitzessin uns 300 ramaders i carnissers dels dos costats de la frontera i produís unes 400 tones de carn a l'any.