La llúdriga és cada vegada més visible al Pirineu, no tan sols en els espais naturals propis d'aquest rosegador sinó que també a tocar dels nuclis habitats. La millora de l'estat de les riberes així com la reducció dels nivells de contaminació de les aigües dels rius i torrents està contribuint a la recuperació de la llúdriga al Pirineu. Aquesta espècie protegida havia arribat a concentrar la seva població en poques capçaleres de rius com ara el Segre a finals del segle passat.

Els experts en fauna del Pirineu han detectat en els últims anys una major presència de la llúdriga en forma de petjades i restes d'excrements que es troben en les prospeccions que es duen a terme en els cursos fluvials. Tant és així que alguns exemplars s'han vist en zones properes a les àrees urbanes, com ara al canal d'aigües tranquil·les del Parc Olímpic del Segre, a la Seu d'Urgell o en alguns trams del riu la Valira o, fins i tot, atropellats a la carretera.

El tècnic forestal i ornitòleg de l'empresa Aubèrria, Jordi Dalmau, ha argumentat que tot i que a l'entorn de la Seu d'Urgell la llúdriga no va arribar a desaparèixer del tot, l'augment de la seva població ha estat «més que notable» en els darrers vint anys. En aquest sentit, la protecció de l'espècie ha contribuït a la seva proliferació ja que anteriorment es caçava o o s'eliminava perquè es considerava que era depredadora. En aquesta línia, Dalmau ha explicat que als anys 40 se'n podien veure de penjades a la plaça del mercat de la capital alturgellenca perquè hi havia una persona que en venia la pell. Jordi Dalmau ha considerat que el fet que ara es pugui veure la llúdriga a ull nu en llocs com el Parc del Segre demostra que bona part de la fauna tolera la presència humana i que el què l'ha castigat ha estat la seva persecució directa o l'alteració del seu hàbitat. El tècnic d'Aubèrria ha remarcat la necessitat d'aplicar el sentit comú a l'hora d'acostar-se a aquests animals i ha dit que la seva presència al canal d'aigües tranquil·les és compatible amb l'activitat esportiva i de lleure. Dalmau ha explicat que segurament l'espècie hi ha anat perquè es pot alimentar-s'hi de peixos.