19 de març de 2021
19.03.2021
Regió7

El Bisbat d'Urgell deixa el patronat de l'Hospital de la Seu pels avortaments

Els delegats eclesials critiquen l'alcalde i president del Patronat, Jordi Fàbrega, i abandonen els seus càrrecs afirmant que en cap cas la Fundació ha arribat a un acord per oferir el tractament

18.03.2021 | 20:24
Una de les entrades de l'Hospital de la Seu d'Urgell

Els dos membres del Bisbat d'Urgell que formen part del Patronat del Sant Hospital com a vicepresident nat i secretari han abandonat l'entitat hores després que l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbrega, hagi anunciat que s'iniciaven els tràmits per poder practicar l'avortament farmacològic al centre sanitari.

El Bisbat d'Urgell ha afirmat que s'ha adoptat aquesta decisió per deixar «clara» la postura de l'Església catòlica, que «ha estat sempre la defensa de la vida des dels seus inicis fins a la seva fi natural, i especialment pel que fa als més febles i desvalguts.». De la mateixa manera, el Bisbat nega que a la reunió que el Patronat ha mantingut aquest dimecres s'hagi sotmès a «votació formal» cap decisió sobre impulsar aquesta tècnica mèdica a l'hospital de la Seu d'Urgell.

El Patronat actual era «la primera vegada» que prenia en consideració aquesta qüestió, i el que figurava a l'ordre del dia, «només indicava el tractament» de la valoració de la incorporació de la interrupció farmacològica de l'embaràs a la cartera de serveis de la Fundació Sant Hospital, «sense explicitar que es prendria cap acord per part del Patronat», segons ha explicat el Bisbat. Davant d'això, el Bisbat ha qüestionat les declaracions de Fàbrega, que és alhora president del Patronat de la Fundació, i ha afirmat que «lamentem les declaracions efectuades per l'alcalde i President del Patronat de la Fundació Sant Hospital perquè no s'ajusten a la veritat i creen una confusió en l'opinió pública sobre un hipotètic acord».

En aquest sentit, la reunió ordinària del Patronat de la Fundació del Sant Hospital de la Seu d'Urgell celebrada dimecres va acordar activar els tràmits per poder practicar l'avortament farmacològic. Així ho va explicar el mateix Jordi Fàbrega, el qual confia que es pugui oferir aquesta prestació «com més aviat millor» perquè és un dret de les dones i la «responsabilitat del sistema públic» és oferir el màxim de la cartera de serveis del Departament de Salut. En aquest sentit, ha explicat que s'avança en la creació de l'empresa pública per a la gestió de la Fundació Sant Hospital. En aquesta mateixa línia, l'Hospital Comarcal del Pallars ofereix l'avortament farmacològic a través del desplaçament de professionals de l'Arnau de Vilanova de Lleida per tal que les pacients no hagin de desplaçar-se fins la capital del Segrià.

El passat 8 de març, Fàbrega ja va explicar que fa temps que al Sant Hospital de la Seu d'Urgell s'està treballant des de l'àrea maternoinfantil per veure com fer compatible el dret a l'avortament farmacològic amb el de l'objecció de consciència dels sanitaris. En aquest àbmit, a l'Hospital del Pallars s'ha aconseguit mitjançant el desplaçament de professionals de l'Arnau de Vilanova de Lleida. D'altra banda, recentment, tant l'Hospital de Cerdanya com l'Espitau Val d'Aran estan seguint aquesta fase del procés.

 

Vinculació històrica

 

Davant d'aquesta situació, el Bisbat d'Urgell ha emès un comunicat en el qual remarca la vinculació històrica del centre hospitalari amb l'ens eclesial i lamenta el trencament d'una relació a tres bandes: «la Fundació Sant Hospital de La Seu d'Urgell és hereva d'una centenària tradició que es remuntava al segle XI quan al redós de la Catedral i sota la protecció del Bisbat d'Urgell i el Capítol dels Canonges es creà l'Hospital dels pobres. La beata Mare Janer hi va fundar el seu Institut religiós al segle XIX. Actualment era un bon exemple de col·laboració i entesa entre l'Ajuntament, el Departament de Salut de la Generalitat i el Bisbat d'Urgell».

Els hospitals del Pirineu activen el procés per prestar el servei

El debat sobre l'avortament en les primeres setmanes de gestació ha implicat en anteriors ocasions el Bisbat d'Urgell quan l'estat andorrà l'ha intentat legislar. En aquest sentit, l'ens eclesial s'ha oposat sempre frontalment a la regulació per llei de la interrupció de l'embaràs emparant-se en els principis religiosos. En algunes fases de la història andorrana, el Bisbat ha apuntat la possibilitat d'una renuncia del càrrec de copríncep en favor de la corona espanyola.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit