Un estudiant de la Universitat de Barcelona ha dedicat el seu treball de final de màster a l'anàlisi i reedició d'un llibre que exposa la realitat del mercat a Puigcerdà el segle XV. L'obra, Llibre del Mostassà de Puigcerdà, analitza la feina de la figura del mostassà, un encarregat del control del mercat local, a la capital cerdana i, doncs, aporta informació sobre com es relacionaven comercialment i com parlaven els cerdans de l'època.

L'estudi l'ha realitzat Marc Puerta Garcia sota el títol El llibre del mostassà de Puigcerdà: edició i estudi lingüístic. Segons els responsables de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, el treball aporta «una nova edició, més acurada des del punt de vista filològic, aplicant els criteris de transcripció normatius actuals». En aquesta línia, el treball també ha permès a l'autor «analitzar lingüísticament les paraules caigudes en desús, documentar-les i observar-hi les característiques del parlar cerdà de final del segle XV. Introdueix la transcripció del llibre amb un breu estudi sobre el context polític nacional i local de final del segle XV, i l'ofici de mostassaferia a la corona catalanoaragonesa».Segons han explicat l'Arxiu , el Llibre del Mostassà «és un volum de 37 pàgines de pergamí amb cobertes de pell gofrada escrit entre el 1485 i el 1564. Conté l'ordenament municipal relatiu a l'ofici de mostassà. Aquest càrrec municipal havia de vetllar pel correcte funcionament del mercat de Puigcerdà i de tots els pobles de la vall on no hi hagués mostassà». Els gestors de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya han afegit que «el treball de Marc Puerta s'aproxima al text històric a través de la filologia, un aspecte que no és gens habitual en els treballs que normalment es fan dels textos cerdans».

Marc Puerta, de 27 anys i fill de Badalona, ha explicat que va escollir el llibre de Puigcerdà pel seu interès per la filologia romànica i la cultura medieval.

Segons comenta Puerta, l'estudi evidencia que «Puigcerdà tenia una importància cabdal a l'època perquè era el centre neuràlgic de la comarca i pel control del comerç al Pirineu entre fronteres; era un lloc de pas, d'intercanvi cultural i d'intercanvi comercial, d'informació i d'idees».

El treball es pot consultar al Dipòsit Digital de la web de la Universitat de Barcelona.