La primera notícia que es té documentada sobre Puigcerdà data del 1178 en una carta en la qual el rei Alfons I el Cast constata la fundació de la vila. El rei va fer traslladar la vila d'Ix al turó més proper, anomenat Montcerdà, i va demanar al bisbe d'Urgell que en aquell espai s'hi construís una església. I aquesta fundació de la vila va quedar registrada en un pergamí que es conserva a l'Arxiu comarcal de la Cerdanya.

Des de la seva inauguració el 1989, l'Arxiu de la Cerdanya ha anat recollint documentació com aquesta. Tanmateix, a causa del volum de patrimoni que ha acumulat, la seva capacitat s'ha vist sobrepassada. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Puigcerdà, el Consell Comarcal de la Cerdanya i la Generalitat de Catalunya han acordat el trasllat de l'emplaçament.

Puigcerdà vol establir el nou arxiu a un terreny buit situat a la ronda dels Torreons. El consistori proposarà posar l'espai a disposició de la Generalitat i que siguin ells mateixos qui financin la redacció del projecte i ´'obra de l'edifici.

La ubicació de la ronda dels Torreons no és la primera proposta que elabora el consistori. L'Ajuntament va anunciar el 2018 un acord amb Cultura per traslladar l'Arxiu a l'edifici de l'Acadèmia del llac situat a l'interior del parc Shierbeck.

Tanmateix, l'acord no va fructificar a causa de les condicions en les quals es troba l'edifici. El motiu, segons explica l'alcalde del municipi, Albert Piñeira, és que des de la Generalitat consideren que les instal·lacions de l'edifici de l'Acadèmia del llac tenen «problemes d'espai, d'humitats i filtracions», de manera que no podrien encabir tot el material de l'arxiu, ni es podria garantir una bona conservació.

Si la Generalitat accepta la proposta de construir el nou arxiu a la ronda dels Torreons, es permetria ampliar la capacitat de l'espai actual. Ara l'arxiu té una capacitat de 1.100 metres lineals de prestatgeries. Tanmateix, el total de documents ja sobrepassa els 1.300 metres.

«Per absorbir la documentació que ens arribava i no ens hi cabia, hem hagut d'habilitar nous espais», explica la directora de l'Arxiu de la Cerdanya, Erola Simon. De fet, a causa d'aquests problemes amb la logística, alguns documents menys consultats han hagut d'enviar-se a altres arxius com el de l'Alt Urgell, que guarda 200 metres lineals de documentació de la Cerdanya.

L'Arxiu de la Cerdanya és un dels primers que es van obrir a Catalunya i la seva funció és la de recollir documentació de tota la comarca. Quan es va inaugurar, va absorbir la documentació de l'antic fons municipal de Puigcerdà i la del fons notarial del municipi.

Això, per al consistori, ja va suposar que l'espai veiés la seva capacitat reduïda. «L'Arxiu va néixer petit. Hi havia molta documentació ingressada en aquell moment, i amb els anys ha anat creixent el volum de patrimoni. Llavors, per la documentació que hi havia era suficient, però ara ja fa temps que ha superat la seva capacitat», assegura el regidor de Cultura del municipi, Àlex Rubio.

Arran de l'ampliació de l'Arxiu de la Cerdanya, també s'aprofitarà per ordenar de nou tot el material. D'aquesta manera, també es veurà afavorida la tasca de recerca de totes les persones que en fan ús i es garantirà l'accés a la documentació que actualment ha hagut de ser traslladada per falta d'espai.

Encara que ara resta buit, darrerament ha acollit la Fundació Tallers de Cerdanya, el grup de percussió i batucada, la societat de pesca i la comunitat musulmana local, entre d'altres.

Albert Piñeira assegura que l'Ajuntament de Puigcerdà té la intenció de rehabilitar l'espai. «Volem que l'espai torni a tenir ús, tanmateix, encara no s'ha pres la decisió i volem reflexionar sobre quina funció podria tenir l'edifici», explica.