La Cerdanya i la resta de comarques de l'Alt Pirineu i l'Aran han fet una passa més en una reclamació històrica del territori vers el Govern de la Generalitat: el reconeixement a l'accés a un nivell de finançament públic més adequat al número de visitants que rep, i per tant als serveis que ha de prestar, que no pas al número de veïns que hi viuen. Aquesta mesura alleugeraria l'economia de les administracions locals especialment quan, en temporades altes de turisme, han de triplicar o quadruplicar els serveis.

Amb aquest objectiu, els consells comarcals de la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran ha creat un nou grup de pressió que neix amb la voluntat de reunir-se periòdicament per anar actualitzant aquesta demanda. La intenció dels consells comarcals és que el reconeixement a aquest finançament en base als visitants quedi reflectit en el futur desplegament de la llei de Muntanya, el qual han remarcat que és «urgent» en el transcurs d'una reunió celebrada aquesta setmana a Tremp. Els participants en la trobada han insistit que el desplegament de la Llei de Muntanya s'ha de fer tan aviat com sigui possible, amb l'objectiu de «dotar les zones de muntanya d'un marc normatiu específic que tingui en compte les seves evidents singularitats i que n'afavoreixi el desenvolupament». El nou grup de treball ha estat batejat amb el nom de ´Presidències de l'Alt Pirineu i sindicatura d'Aran'. El president del Pallars Jussà i amfitrió de la reunió, Josep Maria Mullol, ha remarcat que en determinades èpoques la població del Pirineu s'arriba a quadruplicar amb turistes que transiten per carreteres i camins i que contribueixen al seu deteriorament, per la qual cosa volen que el finançament per aquestes qüestions no es planifiqui en funció dels habitants sinó de visitants anuals.