Puigcerdà ha estrenat aquest cap de setmana la nova exposició permanent del Museu Cerdà, que, sota la marca pròpia de Conventus, repassa la història i vida quotidiana dels ordes religiosos que ha tingut al llarg dels segles la capital cerdana.
Conventus, que ocupa l’edifici que havia estat justament el convent de les monges carmelites descalces, completa el catàleg del nou turisme cultural de Puigcerdà, que vol dotar la visita a la vila d’un caràcter propi i diferenciable. Aquest catàleg ja inclou la visita al túnel Ull de Basilisc de la plaça de l’Ajuntament, la pujada al campanar, la sala del Museu Cerdà dedicada a la vida tradicional de la comarca, i els itineraris amb història pel nucli antic. Aquest menú de turisme cultural quedarà tan sols pendent d’una última peça, la dedicada a la història de Puigcerdà que s’està fent en una altra planta del mateix Museu Cerdà.
La nova museïtzació de la planta menys u de l’antic edifici del convent s’ha dividit en tres subespais i presenta dues temàtiques principals. La primera mostra el rol que han tingut els principals monestirs de Puigcerdà, principalment el dels dominics i el dels franciscans, els qual tenen un origen medieval, que van perdurar fins a la desamortització de Mendizábal, entre els anys 1835 i 1840. La segona temàtica mostra l’evolució de l’edifici i els seus espais, originàriament destinats a convent de clausura, emmarcant el discurs en el context social i geogràfic de l’època.
L’exposició també mostra la vida de recolliment de les monges, així com la seva relació amb la població de Puigcerdà i la Cerdanya. Així, al subespai u de Conventus s’hi pot veure els apartats dels ordes religiosos, els ordes mendicants i els convents de clausura, la mina d’aigua, la pica beneitera, la història dels convents medievals de Puigcerdà, el de Santa Clara i la indumentària dels principals ordes mendicants. Al subespai dos s’hi poden veure les seccions Història del Carmel, la història del convent de clausura de Puigcerdà, Ora et Labora i la vida quotidiana al convent. Al subespai tercer el visitant hi troba la secció sobre el ritual de la mort i l’audiovisual: L’esperit del convent.
Segons han explicat els responsables del projecte museogràfic, el disseny de l’escenografia s’ha fet mirant de recrear l’ambient de l’època i el lloc: «S’han conservat aquells elements propis de la construcció de l’equipament així com la cripta amb els nínxols, on es donava sepultura a les germanes, per tal de recrear-hi un enterrament i dur-hi a terme la projecció audiovisual que conclou l’exposició. La sala conté diferents gelosies de fusta, que no només divideixen els diferents espais museogràfics sinó que alhora confereixen una atmosfera de clausura. Aquesta és present a totes les sales i tamisa les visuals i la llum. A la cripta deixa entreveure un enterrament de forma discreta». Aquest espai és un dels elements estrella de la visita. L’edifici ha conservat les sales subterrànies que les monges utilitzaven per donar sepultura a les membres de la comunitat.
Els responsables del projecte museogràfic han volgut mantenir el seu esperit: «A l’espai Cripta, a la qual cal accedir a través de quatre esglaons, s’ha optat per conservar la disposició de nínxols original on les monges efectuaven els seus enterraments. S’ha aprofitat per fer la recreació de dos enterraments de forma conceptual... per tal de crear una atmosfera fúnebre i de reflexió».
Les carmelites descalces van arribar a Puigcerdà el 1885 i s’hi van estar fins al 1982, quan les sis monges que hi quedaven van ser traslladades a Amposta.
Una vila lligada a la religió des dels inicis
La inauguració de Conventus va comptar amb la presència de bona part del ple municipal, encapçalat per l’alcalde, Albert Piñeira, així com representants de les entitats culturals de la capital cerdana i de la veïna Guingueta d’Ix. També hi van ser representants de les empreses que s’han encarregat de la museïtzació, Stoa, Propostes Culturals i Turístiques SL, sota la direcció de Jordi Padró i la col·laboració d’Eduard Sànchez, d’Arqueòlegs.cat, en la documentació, d’Olga Llobet en la sinopsi audiovisual i de Pere Cuadrench en l’apartat d’arquitectura, museografia i grafisme.
Abans que el centenar llarg d’assistents entressin a veure la nova mostra en grups reduïts per garantir la seguretat sanitària marcada per la pandèmia de la covid-19, Piñeira va agrair públicament la implicació de la Diputació de Girona i dels Fons Europeus Feder en el pagament del projecte i la de les padrines del casal de Puigcerdà, que apareixen a l’audiovisual escenificant, abillades com a monges, episodis de la vida quotidiana del convent. L’alcalde va recordar que la mateixa fundació de Puigcerdà va estar lligada a l’establiment de comunitats religioses, raó per la qual va remarcar la importància de la nova mostra permanent i va assegurar que la dedicada a la història local estarà enllestida els pròxims mesos.
