L’alcalde de Bolvir, Isidre Chia, completa el seu ascens a la política comarcal amb la seva recent investidura com a president del Consell cerdà. Fa dos anys es va presentar a les eleccions municipals com a aspirant per rellevar Bartomeu Baqué d’Endavant Cerdanya, que va ser alcalde del 2007 al 2019. Chia ho va aconseguir, fet que el va portar al Consell, on aquesta setmana s’ha aprovat el cartipàs que dirigirà i que respon a l’acord de govern establert a l’inici de la legislatura amb ERC. L’alcalde de Bolvir relleva Roser Bombardó a la presidència i portarà l’àrea de Medi Natural i Sostenibilitat.

Que aportarà Isidre Chia al Consell Comarcal com a president?

Continuïtat. És important seguir en la línia del que hi havia abans. S’ha de continuar amb la mateixa inèrcia per poder fer front als projectes que tenim al cap.

Quins objectius vol assolir durant el seu mandat?

Entre d’altres, considero clau resoldre el problema que tenim amb els residus a la comarca. En alguns municipis manquen contenidors de diverses fraccions. Ens hem quedat antiquats en aquest sentit, fet que al mateix temps dificulta als veïns la gestió dels seus residus. Falta una bona gestió pel que fa a reciclatge. També hem de clausurar definitivament l’abocador de Cortàs, hem de fer la planta de transferència de residus i ens cal obtenir subvencions per fer infraestructures adients a la comarca.

Què no pot quedar sense fer abans de deixar vostè el càrrec?

El tema dels residus és un dels aspectes que vull acabar de solucionar durant el meu mandat. Però també cal incidir en altres temes, i em sembla molt important, per exemple, posar al dia i resoldre el deute pendent que els ajuntaments de la comarca tenen des de fa molts anys.

El seu equip de govern el formen 13 persones, 9 pertanyen a JxCat i 4 a ERC. Durant els últims anys hi ha hagut diferències al grup republicà al Consell, ja que una part d’ells no van votar a favor de l’acord amb JxCat. Vostè se sent amb el suport suficient d’ERC?

Sí. Em sento totalment secundat. La prova va ser que vaig obtenir 3 vots a favor per ser investit. Ens avenim bé, ja que d’ençà que som aquí, no mirem per colors polítics. El que volem és treballar per la Cerdanya.

I, pel que fa a la ubicació del territori, veu solució a la divisió administrativa de la Cerdanya entre províncies catalanes i dos països diferents?

Intentem eliminar fronteres conjuntament. Les administracions ens reunim sovint per fer projectes en conjunt o traslladar-nos idees que poden ser interessants per a ambdues bandes. La divisió no complica la feina, però cal esborrar fronteres. En aquest sentit, un dels meus objectius és que els ramaders de la Cerdanya puguin anar a l’escorxador transfronterer, que és a França. No el fan servir perquè surt molt car, però vam finançar una part de la infraestructura i ho hem de solucionar. Així evitarem que els ramaders hagin de desplaçar-se a altres comarques.

L’aeròdrom ha estat notícia en els últims mesos. El consorci de la infraestructura, constituït pel Consell i la Generalitat, ha encarregat la gestió a Aeroports de Catalunya. Què els va motivar a fer el pas?

La idea de defensar els interessos de la comarca. Per part del Consell mai s’ha proposat fer un tancament total de l’aeròdrom, però és cert que en cal controlar el vol.

Quin és el problema?

Hi ha arrossegadores antigues que fan soroll i molesten els veïns. Un cop va acabar la concessió actual i vam agafar el timó de l’aeròdrom, vam voler buscar els recursos adients per tenir una bona gestió. No ho hem fet per perjudicar ningú, sinó que el que cal és buscar les naus adients que compleixin la normativa. Molts usuaris venen, fan el vol i marxen, però nosaltres som els que hem de viure diàriament aquesta situació. El vol a vela genera un impacte positiu a la comarca i ha de continuar, però s’ha de fer d’una forma sostenible.

Què aporta la gestió de la Generalitat?

Tenen experiència en la gestió d’altres aeròdroms i això és important. La intenció és que la part aèria la controli la Generalitat i que el Consell tingui la gestió de les infraestructures d’oci que hi ha a l’espai. Amb aquest treball conjunt volem millorar el seu funcionament, renovar-les i actualitzar-les d’acord amb les normatives actuals.

Pel que fa als Jocs Olímpics d’Hivern Pirineus-Barcelona 2030, creu que se’ls ha de donar impuls?

Des del Consell pensem que pot ser positiu per a la comarca. Tot i això, em sorprèn que com a territori no hàgim tingut cap contacte per part de la Generalitat o del Govern que ens pregunti si ens semblen bé. No puc defensar una cosa si encara no tenim coneixement del que s’hi vol fer. Hi estarem d’acord si el que es fa té continuïtat en un futur i és sostenible. El que no volem és que es facin infraestructures que quedin en desús o que no es puguin mantenir.

En la seva visita institucional la setmana passada, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, incidia en la necessitat d’establir diàlegs amb les administracions locals pel que fa a la candidatura. Quin paper han de tenir aquestes institucions en la presa de decisions sobre els Jocs?

No ens van comunicar la visita del president i hauria estat una oportunitat per traslladar-li algunes inquietuds al respecte. Però penso que els que realment ho han de valorar són els alcaldes del territori. També podria ser interessant conèixer l’opinió de la població.

Si finalment es fan, els Jocs portaran turisme. En aquest sentit, la neu és imprescindible per al turisme a la Cerdanya?

Sí. De fet, els anys en què no hi ha hagut neu, els sectors turístics en pateixen les conseqüències. Llavors es troba a faltar el turisme.

Treballen per desestacionalitzar-lo?

S’està treballant perquè així sigui i el turisme es mantingui tot l’any. Tenim sort que a l’estiu la gent ve a les segones residències i que cada vegada hi ha més gent amb ganes de venir. Els caps de setmana passem d’una població petita a una de considerable.

A la comarca falta habitatge estable. El turístic és un problema?

És evident que hi ha molts habitatges de lloguer i els propietaris en treuen més diners amb el turisme. Això no afavoreix que la gent es pugui quedar a la comarca. Per sort, estem entrant en una nova etapa i estem rebent noves famílies que es queden a viure aquí. Això és molt positiu per a la comarca de la Cerdanya.