Totes les comarques de l’àrea d’influència de Regió7 van guanyar població durant el primer any de la pandèmia, el 2020. Així ho reflecteixen les dades del padró de població a data 1 de gener del 2021, que són les últimes que l’Institut Nacional d’Estadística ha fet oficials, publicades recentment. Un increment, el que s’ha registrat a l’àrea central, que encara és més significatiu si es té en compte que, en el conjunt de Catalunya, es va produir un descens del 0,22% (17.117 persones menys).
En conjunt, les set comarques de l’àrea de Regió7 han sumat 2.837 habitants més, fins a situar-se en un total de 412.604 (una puja del 0,7%). I d’aquestes, destaca notablement la Cerdanya, ja que s’ha convertit en la demarcació que, en xifres relatives, l’any de l’arribada de la covid va guanyar més població de tot Catalunya. En relació amb la població que tenia a 1 de gener del 2020, un any després ha sumat 705 habitants nous, el que ha suposat un augment de gairebé el 4%. Suma que encara és més significativa si tenim en compte que aquest guany d’empadronats ha portat la comarca a superar els 19.000 habitants (concretament, 19.230).
És la xifra més alta d’empadronats que la comarca ha tingut, com a mínim, en els últims 46 anys (a l’Idescat apareixen dades fins al 1975). En aquest període de temps, la Cerdanya havia arribat a superar en una ocasió aquest llindar (el 2012 eren 19.047), però posteriorment va arribar a caure fins als 17.623 (l’any 2017). Per tant, en tot just quatre anys ha guanyat 1.607 empadronats, un augment del 9,1%. De fet, aquesta comarca va començar el segle XXI amb 5.000 habitants menys que ara (l’any 2000 es va tancar amb 14.055).
Darrere de la Cerdanya, com a comarques on el nombre d’empadronats ha crescut més (en xifres relatives, respecte al de l’any anterior) hi ha l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Baix Penedès, i en cinquena posició el Moianès.
Aquesta demarcació de la Catalunya Central va sumar 324 habitants més (un increment del 2,33%), i són significatius perquè fan que superi els 14.000 habitants. L’Anoia ha guanyat un miler d’habitants, i supera la xifra dels 124.000; el Solsonès menys d’un centenar (87, el que suposa un increment del 0,64%), i el Bages 387 (+0,21%), el que consolida els 180.000 habitants.
El Berguedà és l’última de les 34 comarques que registren un creixement en nombres relatius, ja que el nombre d’empadronats hi va augmentar tot just el 0,06%. Aquesta demarcació va sumar 24 habitants més que en el padró anterior, però són simbòlicament potents, ja que han fet que arribi als 40.000. El Berguedà havia arribat a tenir prop de 44.000 habitants a final de la dècada dels 70; va baixar dels 40.000 el 1990; va superar de nou aquest llindar a l’alça el 2006 i el va tornar a perdre el 2015. La xifra més baixa d’empadronats en aquests últims sis anys van ser els 39.013 del 2017.
Moià, la capital que més creix
Pel que fa a les capitals, en el cas de Manresa torna a produir-se una molt lleugera disfunció a la baixa entre el que va aprovar el ple de l’Ajuntament i el que apareix al padró publicat per l’Institut Nacional d’Estadística, tot i que manté la ciutat per damunt dels 78.000 habitants. Segons l’INE, la ciutat ha perdut entre els últims dos padrons 53 habitants, i s’ha situat en els 78.192. Per contra, el ple municipal del consistori manresà va aprovar en el seu moment que a data 1 de gener del 2021 la capital del Bages tenia 78.231 habitants.
La resta de capitals de les nostres comarques totes creixen en nombre d’empadronats, excepte Berga (perd 78 habitants, el 0,47%). En nombres relatius, la que més creix és Moià, que es fa fort en els 6.000 habitants (6.474, en concret) després de guanyar-ne prop d’un centenar (+1,43%).
La resta creixen per sota de l’1%. A Igualada li serveix per consolidar-se en els 40.000 habitants, i a Solsona i Puigcerdà, en els 9.000.
Bolvir creix prop d’un terç
Si es posa la lupa als pobles, cal tornar a la Cerdanya per destacar un municipi, Bolvir, que en un any ha incrementat gairebé un terç el seu padró. Sobre un total de 375 habitants que tenia registrats a 1 de gener del 2020, en l’últim padró n’ha guanyat 114 (un augment del 30,4%) i ara se situa en prop de mig miler.
Entre altres variacions remarcables hi ha el cas de Navàs, que entre un i altre padró ha perdut 45 habitants i això ha fet situar-lo per sota dels 6.000 (5.973), tot i que és un llindar que a efectes pràctics (administratius) no té cap incidència. Sant Fruitós segueix en la clara línia ascendent dels últims anys i és a menys de cent habitants per superar els 9.000 (n’ha guanyat 99 i s’ha situat en 8.936); i Sant Vicenç segueix progressant camí dels 10.000 (ara són 9.868).
Gisclareny i Sant Jaume, frec a frec com a més petits
Gisclareny manté en l’últim padró oficial el títol de poble més petit de Catalunya, que va prendre a un altre municipi del Berguedà, Sant Jaume de Frontanyà, el 2017. Segons aquestes dades de l’INE, però, hi ha un frec a frec. I és que l’estadística oficial diu que Gisclareny hauria guanyat un habitant, i ha passat a 27, mentre que Sant Jaume n’hauria perdut dos, i ha passat de 30 a 28. Vindria, per tant, d’un habitant. De fet, el Berguedà és una comarca de micropobles, ja que 6 dels 31 municipis tenen menys de 100 habitants. A banda dels dos esmentats, hi ha Fígols, la Quar, Castell de l’Areny i Capolat.
