La Cerdanya necessita un canvi de model urbanístic i una diverstificació del turisme, que actualment està molt concentrat en les estacions d’esquí a l’hivern. Així doncs, caldria promocionar activitats respectuoses amb l’entorn i que no estiguin només vinculades a l’esquí, ja que la pujada de les temperatures i la disminució de les precipitacions que es preveuen a conseqüència del canvi climàtic poden fer «inviables» les estacions d’esquí en pocs decennis. També seria positiu per a la comarca el reimpuls de la ramaderia. Aquestes són algunes de les conclusions que s’apunten en el llibre del Catàleg del paisatge de l’Alt Pirineu i l’Aran, coordinat per l’Observatori del Paisatge i el departament de Territori, amb el suport de la Diputació de Lleida i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.
El volum analitza, entre altres aspectes, les diferents unitats de paisatge que integren els Pirineus catalans, amb un apartat dedicat a la Vall Cerdana. Entre les seves debilitats, apunta al fet que l’agricultura de la zona ha perdut pes econòmic en els últims anys, fet que s’ha traduït en una «pèrdua de diversitat paisatgística». A més, adverteix que la pràctica de les activitats agràries està «cada cop més amenaçada», amb activitats com camps de golf, l’aeròdrom, plantes extractives i de tractament d’àrids i carreteres.
Un altre repte al qual s’enfronta la Cerdanya és el de l’urbanisme. Segons indica el document, l’elevada construcció de segones residències, amb una tipologia constructiva força homogènia, en els darrers anys s’ha traduït en «un paisatge repetit arreu i sovint banal». En aquest sentit, el document apunta que una de les amenaces de la comarca continua essent la proliferació de segones residències en nuclis petits, que a vegades arriben a doblar o tripliquen la superfície del nucli antic.
A això, afegeixen, se li ha de sumar la «degradació, per manca de conservació», de les carreteres i pistes d’accés als nuclis de població més petits i que estan més aïllats. Un altre risc que hi està relacionat és el potencial impacte paisatgístic que poden tenir les ampliacions de les estacions d’esquí, i més tenint en compte que d’aquí a poques dècades podrien ser impracticables com a conseqüència del canvi climàtic.
Alt valor paisatgístic
El document, tanmateix, també assenyala les fortaleses i oportunitats que presenta la comarca, molt basades en un paisatge «de gran vàlua estètica i històrica», unes bones comunicacions que permeten l’arribada de visitants però també la connexió dels veïns amb la resta del país i la gran diversitat del paisatge agrícola, que té «un gran potencial de futur pel regadiu i la combinació amb la ramaderia». Això sí, des del document també es demana treballi per mantenir a ratlla l’urbanisme, de manera que els nuclis rurals que han estat menys alterats puguin seguir essent compactes, tot «evitant la implantació de construccions que desfigurin el perfil urbà o de noves urbanitzacions aïllades».
A més, defensa que cal propiciar un canvi de model de creixement urbanístic per tal de minimitzar la pèrdua dels valors del paisatge amb la transformació del sòl. En aquest sentit, suggereix la necessitat d’estudiar la possibilitat d’establir normes urbanístiques que s’adeqüin a les trames i tipologies tradicionals de la Cerdanya.
Un turisme diversificat deslligat de l’esquí i que posi en valor el patrimoni arquitectònic local
La radiografia que planteja el llibre estableix la necessitat de fixar un urbanisme sota criteris referents a volums, acabats, cobertes o obertures, unificant criteris. També indica que alguns nuclis compatctes, com Bellever de Cerdanya o Meranges, presenten una fesomia singular que s’ha de protegir, tot impedint -a través de planejaments urbanístics- l’aparició d’elements volumètrics que els puguin desfigurar. D’altra banda, s’apunta que caldria diversificar el turisme i promoure activitats que no estiguin estrictament vinculades a l’esquí ni a les vacances d’estiu, sinó que siguin respectuoses amb l’entorn i que puguin contribuir a desestacionalitzar l’oferta turística. També s’aposta per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic dels nuclis de Puigcerdà, Bellver de Cerdanya i Llívia, així com recuperar camins i pistes per fer recorreguts a peu i amb bicicleta.
