La plataforma ecologista SOS Pirineus acusa l’alcalde de Bellver de Cerdanya, Xavier Porta, de la construcció d’una casa familiar en terrenys protegits. Es tracta d’una edificació situada entre els nuclis de Talltendre i Ordèn, inclosa en el catàleg local de masies de Bellver de Cerdanya. Els ecologistes assenyalen que l’immoble s’ha aixecat sobre un sòl no urbanitzable i posen en qüestió la seva catalogació com a masia, ja que afirmen que antigament era una barraca d’eines de les mines de manganès de l’entorn. Per la seva part, el primer tinent d’alcalde, Andreu Falomí, assegura que la construcció del nou habitatge s’empara dins del marc legal i recorda que la seva inclusió dins del catàleg local de masies va ser aprovada pel ple.
Els ecologistes han presentat una al·legació a l’Ajuntament sobre la inclusió de les runes de la mina de manganès propietat de Ca l’Alay al Pla Especial del Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no urbanitzable de Bellver de Cerdanya. En el document, denuncien que «els agents principals de l’òrgan de govern municipal han adaptat la llei per tal de legalitzar un habitacle en sòl no urbanitzable» i reclamen explicacions per part del batlle del municipi «per haver permès, a títol personal, la construcció d’un habitatge que atempta contra el territori».
La integrant de la plataforma i geòloga Núria Martí explica que la casa ocupa els terrenys de l’antiga explotació de manganès de la zona. «Nosaltres entenem que és un paratge que cal protegir i preservar», apunta. Martí també destaca que «cal alçar la veu quan s’edifica de forma irregular al territori, per tal d’evitar que a la comarca s’alcin noves construccions sense cap criteri paisatgístic». En el cas concret que afecta Bellver de Cerdanya, critica que «s’hagin aprofitat unes restes mineres per alçar una casa».
La plataforma sosté que, en el seu origen, era una barraca d’eines de les mines de manganès. «No es tracta de les runes de cap masia antigament habitada i, per tant, la construcció no hauria de ser inclosa a l’esmentat catàleg», destaca Martí. Com a proves, la plataforma incorpora imatges en l’al·legació que mostren que les runes sobre les quals s’ha erigit la casa no excedien d’una planta de 18 metres quadrats, «una mida que determina que no es tractava en cap cas d’una masia», remarca.
També assenyala que la nova construcció «no presenta l’aspecte d’una masia, més aviat s’acosta més al concepte de xalet». En aquest sentit, considera que, en el cas que s’hagués volgut edificar una masia a imatge de l’anterior, «s’haurien d’haver seguit uns paràmetres per mantenir-la amb les característiques originals».
En l’al·legació, la plataforma sol·licita la «paralització immediata del tràmit de modificació puntual del Pla Especial del Catàleg de Masies i Cases Rurals per l’adhesió de les runes de la barraca de les mines de manganès», així com la presentació, per part de l’Ajuntament, «de la documentació necessària que demostri l’antic ús real d’aquesta construcció que justifiqui l’adhesió de la nova construcció al catàleg d e masies locals».
Per la seva part, el primer tinent d’alcalde de Bellver de Cerdanya, Andreu Falomí, amb qui ha pogut parlar aquest diari, afirma que el primer pas serà presentar l’al·legació als serveis tècnics i jurídics del consistori. Falomí també posa de manifest la «sorpresa» que ha causat la rebuda de l’al·legació, pel fet que «l’adhesió d’aquests terrenys al catàleg local de masies va ser aprovat en els plens municipals, sense que generés cap discordança respecte a la resta de partits». En aquest sentit, Falomí posa en relleu que la incorporació de la zona en aquest pla «s’ha dut a terme seguint tots els passos establerts i sent aprovat en els plens».
Els membres de la plataforma asseguren que d’ençà que van presentar l’al·legació a l’Ajuntament encara no han rebut cap resposta institucional i asseguren que el pròxim pas serà recorre al Síndic de Greuges. En l’al·legació, els membres de la plataforma ecologista conclouen que «la construcció presumptament il·legal d’un habitatge en sòl no urbanitzable, per part de membres, a títol personal, de la mateixa administració municipal, hauria d’estar penalitzada o si més no posada en coneixement dels organismes que vetllen pel correcte ús de les administracions públiques».
