El febrer de l’any 2008 van aparèixer unes estaques a la ribera del Segre, al terme municipal de Prats, que apuntaven a les obres per fer un transvasament d’aigua cap al Llobregat per la galeria del túnel del Cadí. Aquells treballs fets sense avís de cap administració no van despertar cap crítica social ni moviment popular. Catorze anys després, la candidatura olímpica ha aixecat una part de la societat cerdana i pirinenca. El corrent contra els Jocs Olímpics d’Hivern a la Cerdanya no és un moviment tan sols contra la proposta olímpica sinó que s’alimenta del descontentament que ha anat provocant a la vall l’actual model econòmic.

El secretari d’estat per a l’Esport, José Manuel Franco | EFE

El moviment a la Cerdanya contra els Jocs d’Hivern el capitalitza, per bé que no exclusivament, les generacions de cerdans més joves que han impulsat a la comarca entitats de caire popular inexistents a la vall en les últimes dècades. Entitats com Cerdanya Acció pel Clima, Ateneu Popular de Cerdanya, Xarxa de Suport Mutu, Salvem la Molina, Salvem Éller, Salvem la Solana, SOS Pirineus i el mateix Stop JJOO han bastit un motor d’opinió al qual s’hi han anat sumant també altres entorns empresarials, polítics i socials. La força dels seus discursos ha fet moderar les veus fins i tot els grups polítics més liberals de la vall, que fa deu anys apostaven sense embuts per la proposta olímpica i ara la condicionen a un plantejament raonable de la inversió i la construcció de noves infraestructures. Els grans motors d’aquests corrents d’opinió contraris als Jocs són principalment quatre.

El turisme veta l’habitatge

La Cerdanya lidera el rànquing de comarques amb més construcció. Durant el primer semestre de l’any passat les obres van augmentar el 92% a la comarca, la immensa majoria, cases de segona residència. Això encareix els preus de l’habitatge i enfila les tarifes del lloguer a xifres inassumibles per als joves cerdans. Un pis d’uns cent metres quadrats pot superar els mil euros de lloguer i, això, expulsa els joves a l’Alt Urgell o al nord del Berguedà.

Obres que trinxen la vall

Una de les conseqüències directes d’aquest nou augment de la construcció és la proliferació de grans urbanitzacions a la comarca. Les obres de grans pletes a Ger, Riu de Santa Maria o Queixans, per exemple, evidencien dia a dia als cerdans que el turisme residencial s’està carregant la vall. Allà on hi havia prats de dall ara hi ha cases buides per a famílies benestants. Les noves generacions de cerdans aposten per una major protecció del paisatge que no pas els seus pares i avis, que es van vendre els prats a principi de segle i ara ho tornen a fer.

Precarietat laboral

El creixent pes del turisme en l’economia local fa que cada vegada hi hagi més demanda de feines lligades als serveis. Es tracta de llocs de treball molt estacionals que suposen grans puntes de feina molt puntuals a l’estiu i durant la temporada de neu i Setmana Santa, però que no permeten afrontar un projecte de vida estable a la comarca. La creixent massificació del turisme arran de la pandèmia, amb puntes turístiques més multitudinàries que fa uns quants anys, ha començat a trencar el tradicional respecte entre visitants i treballadors cerdans fins a provocar en els últims estius situacions de tensió entre uns i altres. Els anti-Jocs veuen en la proposta olímpica una plataforma per consolidar aquest model.

El model agroalimentari

Els corrents populars que alimenten el moviment anti-Jocs proclamen també des del sector de l’empresa privada un model econòmic autònom a la Cerdanya i, doncs, que no estigui lligat exclusivament al turisme. En aquest sentit, el sector agroalimentari amb nous emprenedors que elaboren formatges, embotits, carns, fruita o altres productes derivats del treball del camp han esdevingut la referència per a aquests cerdans que busquen una feina estable. El repte d’aquesta nova generació és aconseguir una economia cerdana circular i independent que el turisme no ha propiciat.

L’Estat veu poques possibilitats d’entesa entre Catalunya i l’Aragó

Mentre al Pirineu i resta de Catalunya s’han activat les campanyes en contra i a favor de la candidatura olímpica en l’àmbit popular, polític i empresarial, en l’àmbit tècnic el projecte continua encallat. El desacord entre els governs de la Generalitat i de l’Aragó per la definició de les seus es manté i no mostra símptomes de reconducció. Així ho ha considerat el secretari d’estat per a l’Esport del Govern d’Espanya, José Manuel Franco: «Encara tinc alguna esperança» que Catalunya i Aragó es posin d’acord en les condicions per una candidatura conjunta als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. No obstant això, l’alt càrrec de l’Executiu de Madrid ha apuntat que aquesta possibilitat de nova entesa «no va per bon camí». Franco ha admès que aquesta situació l’«entristeix».

Les posicions entre els governs de Catalunya i l’Aragó no s’han mogut en els últims dies, amb la qual cosa des de la Generalitat i els sectors empresarials i esportius de Catalunya ja han apostat per una candidatura en solitari. El president de l’Aragó, Javier Lambán, ha emfatitzat que el seu Executiu «no pararà de treballar per aconseguir un acord d’igualtat pel que fa a la qualitat i quantitat de les proves». La Generalitat acusa Lambán de «bloquejar» un acord que «ja estava tancat».