Quiosc

Regió7

Un estudi fixa el traçat d’Alp cap a Bellver i per l’N-260 fins a la Seu

El president del lobby europeu Ferrmed situa la inversió mínima en uns 500 milions d’euros

L’estació abandonada Urtx-Alp on es faria l’enllaç | M.S.

El Principat d’Andorra ja va reobrir el debat sobre una possible connexió amb tren amb la Seu, Alp i Barcelona l’any 2019, quan un matemàtic local va presentar un estudi sobre el traçat al Ministeri d’Economia i Ordenament Territorial del Govern d’Andorra i a la Cambra de Comerç. El projecte es va presentar en públic i posteriorment va ser objecte de debat en trobades d’experts en transport, en algunes de les quals també hi va participar la Generalitat. Aquesta és una aspiració històrica que Andorra ha anat plantejant en paral·lel al de la connexió amb la línia ferroviària de la Pobla de Segur.

El projecte de l’andorrà Sebastià Mijares que s’ha posat a debat al Principat planteja una idea inicial de traçat que sortiria de l’actual estació Urtx-Alp per anar a enllaçar el riu Segre a Bellver de Cerdanya. En aquest punt de la Batllia les vies seguirien el dibuix del riu i de la carretera N-260 fins a la Seu d’Urgell. D’aquesta manera, la infraestructura podria superar els passos estrets de Sant Martí dels Castells i Martinet a la Cerdanya i els de l’Alt Urgell. A la Seu, la via giraria cap al nord seguint també el cabal de la Valira i la carretera d’enllaç amb la frontera del riu Runer. Segons l’estudi presentant per Mijares, fixa una inversió necessària d’uns 220 milions d’euros. El projecte situaria el temps de viatge entre Andorra i Barcelona per sobre de les quatre hores i per sota de les tres eliminant algunes de les parades.

En el marc d’aquest debat, el president de Ferrmed, un ens de promoció del transport en tren a Europa, Joan Amorós, va apuntar en el transcurs d’un debat a Andorra la Vella que el projecte seria totalment viable i va situar la seva inversió necessària en els 500 milions d’euros. Amorós va apuntar que les obres que requeriria el projecte no són de gran complexitat d’execució perquè aprofitarien corredors viaris, i va considerar que amb voluntat política podria estar feta el 2030.

En aquest mateix debat, el llavors president de Ferrocarrils de la Generalitat, Ricard Font, va argumentar que el que cal fer primer de tot és preguntar-se per què Catalunya i Andorra volen aquest tren. Font va alertar que la via entre Barcelona i Puigcerdà és molt lenta i que el desdoblament entre la capital catalana i Vic està pendent de fer-se des dels anys noranta. En aquest sentit, els tècnics andorrans han preferit històricament allargar la línia de tren de la Pobla de Segur perquè que l’R3 al pas entre el Ripollès i la Cerdanya fa massa pendent per portar mercaderies.

Sense el desdoblament entre el Barcelonès i Osona, el temps de trajecte no es pot reduir de les més de tres hores actuals.

Compartir l'article

stats