Fa vuit anys que Albert de Gràcia Lago és responsable de MeteoPirineus, una comunitat que recull contribucions d’aficionats a la meteorologia d’aquesta àrea. El projecte ofereix serveis del temps, així com activitats relacionades amb la muntanya i la meteorologia.
Va començar «a poc a poc», i s’ha anat consolidant, creixent en seguidors. Actualment, tenen 100.000 followers a les xarxes de Facebook, Twitter i Instagram. Ara s’hi pot guanyar la vida, i té un col·laborador.
De Gràcia defineix el Pirineu com «un mosaic de climes molt diferenciats d’una banda a l’altra». «En un petit territori trobem un batibull de climes molt interessants», argumenta. Per exemple, podem passar de les zones plujoses del Pirineu atlàntic i el francès, tocant al cantàbric, al Pirineu català, «on tot canvia»: «Tenim l’època més plujosa a l’estiu i l’hivern és l’època més eixuta», detalla.
L’expert concreta que, a més, cada vall té el seu microclima, i que no és el mateix el clima del fons de la Cerdanya o el de la collada de toses. El clima depèn de la distribució de les muntanyes.
La Cerdanya i l’Alt Urgell no s’escapen d’aquest mosaic, amb climes molt diferents si anem al nord o al sud. Detalla que a la zona nord trobem un clima més aviat d’alta muntanya, amb temperatures baixes i precipitacions més regulars. Al sud de l’Alt Urgell les precipitacions són més escasses i el clima és més continental que pirinenc, però a la Cerdanya hi tenim la zona més plujosa, a la de la collada de Toses. «Ens hem de saber si ens trobem a la zona on indiquen els mapes que nevarà, per exemple», detalla el geòleg.
«Si tens una muntanya o una vall al costat, dependent de quin vent, et farà ploure o dependent quin et quedes a l’ombra de la precipitació aquella. Per saber meteorologia i poder fer previsions has de tenir coneixements bastant estàndards, però sobretot tenir coneixement del territori», diu.
Un fenomen molt comú -per bé que enguany una mica oblidat- són les tempestes d’estiu, provocades per núvols d’origen convectiu. «Són una mica aleatòries en la distribució. On passa el núvol, cau el diluvi», argumenta.
En aquest sentit, senyala que aquí entra molt en joc la percepció de les persones. La «majoria» de gent pensa que aquest mes d’agost ha plogut també poc al Pirineu, seguint la línia de la sequera «més extrema en dècades». Però això es deu al fet que està plovent molt fora dels nuclis poblacionals, segons sosté.
I és que l’ombra pluviomètrica és un dels fenòmens destacables de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Els pobles es troben al fons de la vall i la gran majoria de la gent viu en una zona apartada de la més alta muntanya, on plou més. «La percepció és que plou poc, i no ens adonem que ha plogut molt al costat de casa», relata.
Pel que fa a la temperatura, «difícilment els estius han de ser tan extrems com aquest en consistència». De Gràcia explica que les pluges han fet sensació de més frescor aquest agost, però s’han seguit registrant altes temperatures. «L’augment de temperatures és global, però la persistència no hauria de ser habitual», detalla. Tot i això, alguns estudis diuen que els anticiclons són més persistents a la península Ibèrica, amb més perllongades de calor.
L’expert també creu que els hiverns seran cada cop «més extrems». «Que passem una mica el que ha passat els últims anys, de nevades molt extenses a períodes molt llargs sense precipitació i temperatures agradables».
En aquest sentit, destaca els efectes del canvi climàtic, fent passar d’un extrem a l’altre la meteorologia. Hi ha anticiclons més estàtics, per la qual cosa hem tingut fenòmens com aquesta sequera. En canvi, si es mou i ens aporta vents humits, hi ha períodes de precipitació.
«Meteorologia del Pirineu»
A principis de mes, l’Albert de Gràcia Lago va presentar el seu llibre Meteorologia del Pirineu a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà. Ho va fer dins del cicle de xerrades A l’estiu, recerca’t, que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya.
S’hi pot trobar una síntesi de la meteorologia del Pirineu. «Si explicava nomes al Pirineu de Catalunya, no trobaves la resposta a segons quins fenòmens del temps», diu del plantejament.
El llibre complia la situació meteorològica del Pirineu, explicant els climes i fenòmens que hi trobem, i també té temes introductòries i context geogràfic.
També hi ha una guia sobre com interpretar un mapa meteorològic. I selecció de rutes que puguin tenir algun interès meteorològic. S’hi troba una petita introducció, a més d’un QR que ens porta a un enllaç d’internet amb més descripció, aixi com el track.
