Toni Contel treballa a la brigada municipal. La seva dona, a la fonda del poble, i junts tenen tres filles de tretze, onze i vuit anys. Ha demanat un hort perquè quan vivia a Sort en tenia un i, tal com recorda, tot són avantatges, i no tan sols per poder menjar productes naturals: "home, de fer les teves pròpies collites a anar-ho a comprar canvia molt, aquesta és la gràcia, però a les nenes també els fa il·lusió... Potser no anar a cavar, però sí anar a collir". Això també permetrà al Toni ensenyar a les filles que "no tot és tan fàcil" i que moltes vegades un ha de recordar que cal fer esforços per aconse-guir coses tan aparentment simples com unes verdures. D'altra banda, l'hort obre una nova via de cohesió familiar. Imaginant un diu-menge amb el matrimoni i les tres nenes feinejant per l'hort, el Toni argumenta que "ara l'estona que t'estàs al sofà potser l'haurem de dedicar a l'hort, i encara que potser aquell dia no tens ganes de fer gaires coses, quan hi arribes ja comences... Plegant a les cinc, mira el temps que tindrem... Del que es tracta és que sigui una feina de tota la família, l'hort farà caliu".

La família del Toni ja té clar que hi sembrarà el que permet o possibilita sembrar el clima de la Cerdanya: "tot el que es fa per aquí..., mongeta tendra, tomàquet, enciam, escarola i la col d'hivern per fer trinxat".

Conrear un hort com una afició plena de valors. En això ha derivat el projecte de crear horts públics a Llívia a pesar que l'Ajuntament l'hagués ideat com una distracció per als jubilats. El consistori ha rebut amb sorpresa i satisfacció no tan sols l'èxit que ha tingut la creació dels horts públics, sinó també que dels 24 que n'han sol·licitat un, tan sols quatre són persones ja jubilades. La resta són veïns joves i famílies que volen experimentar la producció d'aliments cent per cent naturals per a l'autoconsum i el treball de la terra.

Si bé encara queda terreny per repartir, aquesta setmana l'Ajuntament ha fet el tancament inicial de la llista d'adjudicataris. Es tracta de 24 veïns majoritàriament joves i amb famílies que volen incorporar entre les seves activitats quotidianes el manteniment d'un hort. Alguns dels adjudicataris són veïns nous de Llívia, que com que no posseeixen terrenys al municipi no havien tingut fins ara l'oportunitat de conrear-hi un hort. Per això els horts municipals també desenvoluparan una tasca socialitzadora. El regidor del govern Àngel Parramon, que també n'ha agafat un, ha explicat que es tracta d'un servei que no permetrà a ningú guanyar-s'hi la vida però, en canvi, permetrà aportar als veïns una activitat il·lusionadora i relaxant. Parramon ha explicat que ell ja n'havia tingut un, però que la feina li va fer impossible continuar-lo menant. Ara, però, creu que l'estona que sovint la gent es passa, per exemple, al bar se la podrà passar a l'hort. El regidor també ha assenyalat que els horts possibilitaran noves relacions entre els veïns i que els pocs jubilats que n'han agafat podran ensenyar la seva experiència.

Els horts fan 125 metes quadrats -en parcel·les de cinc metres d'ample per 25 de llarg- i en els pròxims dies s'hi podrà començar a treballar. Els usuaris hauran de respectar una normativa que vetllarà perquè no s'hi utilitzin elements que enlletgeixin l'entorn, com ara somiers i plàstics. Podran utilitzar una tipologia de caseta per a les eines i un dipòsit per emmagatzemar aigua. Els horts tindran dret d'us de l'aigua del riu el dissabte durant 24 hores. Com que encara ha sobrat espai, l'Ajuntament no haurà de fer sorteig de parcel·les i s'assignaran segons l'ordre de sol·licitud.