Un estudi de la Universitat de Girona per a la Diputació d’aquesta demarcació apunta que el 7% del terreny de la Cerdanya és idoni per a la instal·lació de parcs d’energia solar. L’estudi, anomenat «Proposta de criteris per a la ubicació d’instal·lacions de producció d’energia renovable solar en sòls no urbanitzables a la província de Girona», fixa en 1.713 hectàrees aptes i 151 molt aptes per a la construcció de parcs de plaques fotovoltaiques de les 24.583 hectàrees de la comarca dins la circumscripció gironina.
L’estudi, de la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial, remarca que la part gironina de la vall ofereix més del doble de terrenys aptes o molt aptes que la mitjana de la demarcació: «La Cerdanya, la comarca més petita, presenta una quantitat important de superfície en aquesta doble categoria, i arriba al 7,6%. La resta de comarques amb prou feines superen el 3% de la seva superfície dins d’aquesta categoria». Per catalogar l’aptitud o no dels terrenys no urbanitzables per acollir-hi parcs d’energia solar, els tècnics de la Universitat de Girona han aplicat diversos criteris: la classificació del sòl; la seva aptitud agrològica; el seu valor natural; els sòls de protecció especial delimitats en el Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines (PTPCG) i en el de l’Alt Pirineu i Aran; els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN); les cobertes del sòl, especialment de zones boscoses; el pendent i els espais de connectivitat ecològica. Així, l’estudi apunta que «la categoria de no apta atorgada a un sòl concret ve determinada per la presència de com a mínim un factor excloent determinat en una de les capes d’informació considerades. Per exemple, el fet de ser un espai PEIN ha suposat la categorització d’aquesta zona de SNU com a no apta, o bé si es tracta d’un connector ecològic, un sòl de protecció especial, el fet de ser sòls amb alta aptitud agrològica, sòls amb més del 15% de pendent o zones boscoses».
15% del total de Girona
A la Cerdanya, l’anàlisi fixa en 22.472 les hectàrees estrictament no aptes per a l’energia solar i en 245 les hectàrees poc aptes. Amb aquestes xifres, els percentatges del tipus de sòl en relació amb el total de la comarca, la Cerdanya presenta el 91,4% del terreny no apte, l’1% poc apte, el 7% apte i el 0,6% molt apte. Amb tot, l’alt percentatge de la Cerdanya en terrenys aptes per a la instal·lació de parcs d’energia fotovoltaica en comparació amb altres comarques que en disposen menys de la meitat fa que la vall presenti el 15% dels terrenys aptes en el conjunt de la demarcació.
Com a conclusió, l’estudi de la Universitat de Girona remarca que «aquestes dades i la corresponent distribució territorial mostren clarament com la gran majoria del sòls no urbanitzables del territori gironí no és apte per a la localització d’instal·lacions d’energies renovables segons els criteris establerts. És a dir, l’àmbit gironí és un territori de gran valor, que conté un paisatge molt ric i divers. Aquesta realitat territorial comporta, per tant, la necessitat de gestionar-lo de la millor manera possible, promovent que qualsevol intervenció sobre aquest territori no urbanitzat tingui el menor impacte possible tot preservant-ne la seva vàlua. I comporta, per tant, també l’obligació de delimitar i proposar altres localitzacions més òptimes que el SNU».
