L’Ajuntament de Meranges i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) han establert un acord per reactivar aquest estiu les excavacions al Puigpdedrós en el que seria el jaciment romà més alt de Catalunya, a 2.500 metres. El projecte arrenca així una segona fase, després dels primers sondejos d’una recerca global en la qual també hi estan implicats els termes de Guils i Lles.

Els treballs se centren en les restes de presència humana, a partir de l’època neolítica però especialment la romana, al voltant i per sobre de la cota de 2.000 metres. El jaciment romà al Bac del Puigpedrós en desbancaria un altre trobat a la vall de la Vansa i Fórnols de l’Alt Urgell, a la cota dels 2.000 metres, com el més alt al país.

En aquest jaciment situat al Cadí, en una zona coneguda com el Goleró, els arqueòlegs hi van trobar evidències d’una explotació metal·lúrgica i un assentament militar de l’etapa imperial que ha estat catalogada com a molt important per part del mateix Institut d’Arqueologia. El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, ha explicat que «aquest jaciment de la Cerdanya ha superat el de l’Alt Urgell perquè estem treballant a prop de la zona del Puigpedrós en un jaciment que probablement és de cronologies paral·leles al de Iulia Libica de Llívia, que és a 2.500 metres i és, per tant, el més alt de Catalunya».

Palet ha remarcat també que, de la mateixa manera que el de la Vansa, el de Meranges va ser un punt de control estratègic en el pas de tropes pel Pirineu: «Segurament va ser un petit enclavament militar amb una estructura quadrangular», i ha anunciat que «aquest estiu el començarem a excavar en extensió».

Quatre anys d’excavacions

Així, ara l’Ajuntament de Meranges i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) activaran un projecte de quatre anys d’excavacions que deixaran enrere la fase de sondejos feta des de l’any 2018. El jaciment és situat en uns terrenys de titularitat de l’Ajuntament, el qual s’ha mostrat disposat a impulsar la promoció de les restes.