L’estació d’esquí de la Molina està executant obres en la pista Barcelona, una de les més veteranes, per tal de fer-la més segura i esquiable, segons l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que gestiona l’estació. Es tracta d’un recondicionament i un allargament de la pista que permetria acollir esdeveniments olímpics.

Després de les obres tindrà un total de 4,5 km de distància, amb una amplada d’entre uns 50 i 60 metres de mitjana, el que l’estació explica per millores en la seguretat. «Com més pendent, més ampla és. Dona més seguretat al nostre client», diu el director de l’estació, Xavier Perpinyà.

El responsable detalla que el cost total de l’obra a tota la pista serà d’uns 3 milions d’euros. Considera que és un cost «realment petit» comparat amb el que val a dia d’avui un remuntador: «No és una gran obra, ni molt menys». Els treballs es van començar el mes de maig i van sobre el previst, per la qual cosa s’espera que es finalitzin per poder-la tenir a punt per a aquesta temporada d’hivern.

Recentment, SOS Pirineus, un dels grups que més ha explicitat l’oposició al projecte olímpic per als Pirineus catalans, ha expressat la seva preocupació sobre l’obra a la pista Barcelona. La plataforma diu que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte de 2012 caducava el 12 de desembre de 2019, i assegura que les «veritables obres» van començar «molt més tard», una qüestió que l’estació nega rotundament.

Asseguren que de l’acta de la Comissió de Seguiment Ambiental del 8 novembre de 2019 es parlava de què s’havien començat les obres «tallant uns pocs arbres» però assegura que «això no es considera com a obres legítimes en conseqüència tampoc no es pot dir que s’havien iniciat les obres», valoren.

Per tot plegat, creuen que s’hauria d’haver fet una nova DIA, ja que la validació del projecte «no va ser correcte». La plataforma diu que, si s’hagués fet, els criteris serien més restrictius.

Amb tot, critiquen alteracions en el paisatge amb impacte visual, pèrdua de sòls, de flora, fauna i de connectivitat en zones reconegudes en la mateixa DIA. Assenyalen també l’augment de la velocitat del canvi climàtic provoca afectacions més greus a les zones fredes. I critiquen les mesures correctores «en molts casos poc realistes i de difícil aplicació».

D’altra banda, destaquen que la Generalitat ha publicat «informes molt contundents» sobre l’afectació del canvi climàtic en les pistes d’esquí i la seva viabilitat. I creuen que és «dubtosa» la realització dels JJOO, associats -diuen- a la justificació del projecte de la pista i l’aprovació de la despesa.

A més, assenyalen que la despesa bàsica seria d’1.469.990,90 euros, «sumant la d’Alp i la de Bagà més part de pressupostos encara per avaluar», que vorejarien els 2,5 milions d’euros, citant mitjans de comunicació i que «actualment amb els increments de costos pot ser bastant més elevat».

SOS Pirineus acaba amb qüestions «sense resoldre». Per exemple, perquè la inversió no es fa en la transformació de la zona de La Molina i del Pirineu o en altres actuacions «més necessàries». També es pregunten d’on sortirà l’aigua per innivar la nova pista, i si es prioritzarà subministrar aigua. Qüestionen que fossin necessàries les dimensions. I assenyalen que en la seva construcció ja es va «incomplir la condició de no construir cap infraestructura nova per la candidatura dels JJOO». «El projecte de la seva realització ‘es va colar’ amb la complicitat oficial», diuen des de la plataforma.

«Rectificar no seria cap senyal de feblesa, més aviat una mostra de maduresa i de consideració cap als ciutadans a l’hora de fer servir els diners de tots en les coses que fan més falta», clouen.

La direcció de l’estació afirma que el Govern està al cas i revisa la intervenció

La Molina nega la majoria d’afirmacions de SOS Pirineus i diuen que l’obra es fa amb una DIA vigent

La direcció de l’estació d’esquí de La Molina nega taxativament la majoria d’acusacions de la plataforma SOS Pirineus. El director de l’estació, Xavier Perpinyà, assegura que és «totalment incert» que la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) estigues caducada, detallant que tenen una resolució del Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat que corrobora que és vigent. A més, el departament està fent el seguiment de l’obra i han fet una reunió de seguiment, segons diu.

«Si s’hagués tornat a fer trigaríem molt de temps, però no vol dir que l’actual sigui incorrecta», puntualitza el responsable. «La Molina intenta executar l’obra amb els mínims d’anys a l’entorn. Les estacions viuen del blanc, però també del verd», argumenta.

Perpinyà destaca que és una pista que ja existeix, no és pas una pista nova, per la qual cosa no hi haurà un impacte en aspectes com la flora o la fauna. A més, assegura que es treballa per mantenir la flora, «perquè la fauna ja hi és», i que Medi Ambient és qui marca com ha de quedar la pista. «Estem intentant fer l’obra amb la major cura possible», insisteix.

«El canvi climàtic existeix, però és una pista que té molt recorregut. Porta molts anys oberta i seguirà estant oberta», argumenta en replica als dubtes de SOS Pirineus sobre si quedarà inutilitzada. Així, assegura que no afectarà massa el canvi climàtic en tenir una pista més o menys innivada.

En aquest sentit, diu que als anys 80-90, «quan no es parlava de canvi climàtic», obrien anualment entre 70 i 75 dies, mentre que ara ho fan entre 120 i 130. «Les estacions cuidem el medi on vivim. Abans eren pedregals i ara són camps de futbol», justifica el responsable, detallant que hi ha 4.000 ovelles treballant pels seus prats. Detalla que tecnològicament es cuida millor que abans.

Tot plegat no vol dir que s’hagi de gastar més aigua, sinó que no superaran la que tenen acordada amb la concessió de l’ACA: «Som institucions públiques, no ens saltarem res». En aquest sentit, explica que tenen aigua emmagatzemada des del mes d’abril, provinent de la fosa de la neu.


Seguretat o JJOO

Perpinyà també deslliga el projecte d’uns hipotètics JJOO d’hivern. Destaca que aquest es va començar l’any 2012 i es va reprendre al 2018, pensant bàsicament amb temes de seguretat dels clients. Les dimensions responen a que, com més pendent té una pista, més ampla ha de ser. Tot i això, reconeix que es podran fer competicions, encara que assegura que no està pensada «única i exclusivament per això».

«El futur d’aquesta pista és el futur de La Molina», diu el responsable sobre un recorregut veterà, que està en funcionament des de 1955. «Ara podrem garantir el servei al client amb seguretat. És un futur esperançador», celebra.