La Cerdanya ha vist indignada com l’estat francès ha fet cas omís a les seves demandes i després d’uns mesos fent la vista grossa ha tornat a tallar els passos fronterers secundaris. En l'última setmana, les vies de la xarxa local que també permeten el pas entre els estats espanyol i francès han tornat a ser bloquejades per, en aquesta ocasió, nous i més voluminosos obstacles per tal que els veïns de la zona, tal com han fet durant tot l’any, els retirin.
Els talls de les vies secundàries frontereres afecta principalment el Camí de la Vinyola, que comunica Puigcerdà i la Tor de Querol, i el vial entre Age i Palau, per bé que de moment aquest vial aquesta setmana continua obert. Treballadors de l’Estat han barrat el pas amb terra, rocs i pilones de trànsit al Camí de la Vinyola, molt utilitzat en el trànsit local al voltant de Puigcerdà, per impedir que els veïns es tornin a fer seu el pas. L’Estat francès ha comunicat als alcaldes de l’Alta Cerdanya, que com els de la Baixa estan en contra dels talls de carretera, que la mesura respon al programa de control de la immigració il·legal.
L’alcalde d’Estavar i membre de la comissió estatal francesa d’alcaldes de municipis transfronterers, Laurent Leygue, ha explicat que «vam tenir una reunió fa deu dies amb alcaldes de l’Alsàcia, de la frontera amb Itàlia, i tots es queixaven del mateix perquè allà han fet igual. Es tracta d’una decisió exclusiva de l’Estat i a nosaltres no ens han demanat l’opinió». En el cas de la Cerdanya, a més d’exposar el rebuig al tall de carreters en aquesta comissió, els alcaldes de Palau, la Tor de Querol o Enveitg també han demanat a la prefectura dels Pirineus Orientals que es reobrin els passos. En aquest sentit, Leygue ha argumentat «des de l’estat ens afirmen que tancant aquests punts de la frontera es poden concentrar amb els passos principals per controlar l’entrada d’immigració perquè no tenen prou agents per ser a totes les carreteres».
En paral·lel a la demanda dels ajuntaments fronterers a la prefectura, la Comunitat de Comunes Pirineus Cerdanya i el Consell Comarcal de Cerdanya, del costat sud, han acordat enviar també una carta a l’Estat francès demanant la normalització d’una circulació que, segons han remarcat des dels dos ens, és estrictament local i afecta el dia a dia de l’activitat econòmica i social de la comarca. Amb tot, Leygue ha apuntat que «amb molta probabilitat no servirà de res». El nou tall no té data de reobertura.
El tall de les vies frontereres secundàries es va activar el gener de 2021 en el marc de la crisi sanitària del covid-19 i, alhora, per raons de lluita antiterrorista i control de la immigració. França va anunciar després que les vies es reobrien el 30 d’abril d’aquest 2022 i des de llavors a la Cerdanya ha fet la vista grossa. Ara la contundència del tall ha sorprès veïns i autoritats cerdanes, que es veuen obligats a passar per la frontera de Puigcerdà i en molts casos fer un gran tomb.
