La construcció a la Cerdanya ja supera el turisme en facturació i pes econòmic

Directament o indirectament el 83% de l’economia està lligada a la indústria vacacional

Les grues que estan aixecant un poble nou de segona residència a Ger, retallades a la vall sobre les pistes de Masella i La Molina, al fons | MIQUEL SPA

Les grues que estan aixecant un poble nou de segona residència a Ger, retallades a la vall sobre les pistes de Masella i La Molina, al fons | MIQUEL SPA / Miquel Spa

Miquel Spa

Miquel Spa

La construcció ja és el primer sector de la Cerdanya en facturació per sobre del turisme. Les empreses que es dediquen directament al ram de la totxana a la comarca han avançat les que se centren en els serveis del turisme tant en volum de negoci com en percentatge respecte a l’economia local. Les empreses de la construcció facturen cada any a la Cerdanya 92,6 milions d’euros, una xifra que suposa el 33,6% del negoci global a la comarca. Les companyies que es dediquen de manera directa al sector turístic facturen 83,2 milions d’euros, la qual cosa suposa el 30,2% de l’economia cerdana.

Les xifres que aporten un estudi realitzat per la consultora Cluster Development per encàrrec del Consell Comarcal en col·laboració amb la patronal local Empresariat Cerdanya amb dades anteriors i posteriors a la pandèmia evidencien la situació. La construcció a la Cerdanya, amb un índex d’obra nova que sextuplica la mitjana nacional, no tan sols té un pes creixent a la vall sinó que alhora posa de manifest que el negoci turístic és cada vegada més dominant tendint al monocultiu. Això és així atès que la immensa majoria de les obres que es fan a la Cerdanya són per fer segones residències, i, doncs, es pot sumar aquest sector al de la facturació turística. En aquest sentit, la Cerdanya econòmica s’ha situat en el que la dita popular anomena «tenir tots els ous al mateix cistell». Si se sumen les facturacions dels sectors de la construcció, el turisme, l’alimentació a una població anual el 60% de la qual és turista, i els serveis immobiliaris, resulta que el turisme acapara el 82,8% de la facturació total de les empreses de la comarca en un any. El 7% restant el formen les companyies de serveis, salut, mobilitat, logística, economia circular i residus, energia i d’altres minoritàries. La facturació total de les 508 empreses que operen a la Cerdanya és de 275,8 milions d’euros. En aquesta facturació s’inclou la de l’Hospital de Cerdanya, amb un volum de 23,5 milions d’euros.

L’increment de l’activitat del sector de la construcció a la Cerdanya en els últims tres anys, amb la creació d’uns 220 habitatges nous cada any gràcies a un índex de construcció d’obra nova de 12 llars per cada mil habitants, també està a punt de fer sobrepassar aquest sector al del turisme pel que fa al nombre d’empreses i treballadors contractats. Actualment la Cerdanya disposa d’un parc de 197 empreses dedicades directament al turisme, les quals donen feina a 1.053 treballadors, és a dir el 36,9% de la població laboral de la comarca. Pel que fa al sector de la construcció, la Cerdanya té actualment 176 empreses, les quals donen feina a 883 persones, el que equival al 30,9% dels treballadors. El sector de la construcció aplega empreses que no tan sols es dediquen a aixecar els habitatges sinó que també inclou les que en fan el manteniment i les que subministren els materials. La construcció de 220 habitatges a la Cerdanya, la immensa majoria dels quals destinats a segona residència, suposa, atesa l’estadística nacional de tres persones de mitjana per família, l’arribada anual d’uns 600 veïns nous de segona residència sobre la base fixa de les 19.000 persones que viuen tot l’any a la comarca.

Dotze cases per cada mil habitants

La Cerdanya és la comarca on es construeix més. Des de fa tres anys els índexs de construcció d’obra nova a la vall multipliquen per sis la mitjana nacional, de manera que si al conjunt del país es fan dos habitatges per cada mil habitants, a la Cerdanya se’n fan dotze. Aquest índex contrasta amb el de les comarques veïnes, on la construcció no tan sols no té el pes que té a la Cerdanya, sinó que fins i tot encara està en vies de sortir d’una crisi.

Així, el Berguedà construeix 0,7 habitatges per cada mil habitants i l’Alt Urgell 1,2. Això vol dir que al Berguedà, amb uns 40.000 habitants, construeix cada any 28 habitatges d’obra nova. El Bages té un índex de construcció de 0,9 cases per cada mil habitants, de manera que aixeca 157 habitatges d’obra nova cada any pels seus 175.000 habitants, encara lluny dels 220 de la Cerdanya.

Una referència omnipresent

El sector de la construcció és arreu de la comarca. La realitat social històrica basada en famílies dedicades a l’estiueig i el turisme residencial ha canviat. Si després de la crisi de la construcció del final de la primera dècada del segle, la Cerdanya va tornar a ser una societat ramadera i de serveis, ara les referències al món de l’obra són omnipresents. Tothom a la comarca té un parent, veí o amic que treballa en aquest àmbit, que, a més, relliga professions. La construcció és en totes les famílies, grups d’amistat o entitats culturals. Treballadors i empresaris, tant els directes que treballen a les obres com els de serveis immobiliaris, ocupen el 39% de les places laborals existents en desenes d’àmbits i subsectors: distribució de materials, lloguer de maquinària, moviments de terres, creació d’estructures de formigó i ferralla, instal·ladors de lampisteria i energies, especialistes en fusteria i tancaments, arquitectes, interioristes, enginyers, tècnics en manteniment, neteja i jardineria, promotors, administradors de finques, agents de la propietat immobiliària i agents de la propietat especialitzats en el sector turístic.

Demanda a l’alça a partir del 2025

La dinàmica de la construcció es mantindrà com a mínim dos anys més, segons les estimacions de l’Associació de Promotors de Catalunya. L’últim estudi del gremi apunta que la demanda immobiliària a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran es mantindrà fins al 2024 i després i s’incrementarà entre el 2025 i el 2029 amb una demanda, encara, d’uns 200 habitatges nous anuals.

Subscriu-te per seguir llegint