La societat civil de Cerdanya llança una alerta per l’escassetat d’aigua

El moviment Confluència avisa que la construcció de cases posa en perill l’abastament futur

Representants del moviment Confluència en una trobada celebrada a Puigcerdà

Representants del moviment Confluència en una trobada celebrada a Puigcerdà / ARXIU PARTICULAR

Miquel Spa

Miquel Spa

Quinze entitats mediambientals, culturals, socials i del sector primari de la Cerdanya, en el qu suposa una representació àmplia de la comarca, han impulsat una acció per avisar institucions i partits polítics del perill d’abastament d’aigua que pateix la vall a causa, d’entre d’altres factors, de la construcció desfermada de segones residències. 

Les entitats, agrupades en el moviment «Confluència per una Cerdanya Sostenible», han redactat un manifest amb les nou principals alertes de la comarca pel que fa als recursos hídrics i ha anunciat que el presentarà tant a les institucions com a les formacions polítiques que es presentin a les eleccions municipals del mes de maig. En l’actual tessitura comarcal, aquest corrent social i mediambiental vol donar el do de pit abans de la constitució dels nous ajuntaments.

Les quinze entitats i empreses que han impulsat l’acció són Agroalimentària Cerdanya Amics de Cerdanya, Associació de veïns de la Molina, Ateneu Popular de Cerdanya, Cerdanya EcoResort, Cerdanya en Acció pel Clima, Ceretània, Grup d’Amics de Montellà, Grup de recerca de Cerdanya, Institut d’Estudis Ceretans, Òmnium Cultural de Cerdanya, Petits Ruisseaux, Salvem Èller, Salvem la Molina i Salvem la Solana.

L’objectiu del moviment és «discutir ordenadament un futur diferent per la nostra comarca, basat en la sostenibilitat, tant pel que fa al respecte pel medi ambient, com pel que toca als aspectes econòmics i socials», segons han apuntat. Així, el llibret d’alertes pel futur de l’aigua apunta que «la Cerdanya, a causa de les seves especificitats meteorològiques, especialment a la plana, és una comarca seca. L’aigua no sobra i gràcies en tenim al sistema de sèquies artificials de què disposem;amb la sobreedificació i l’ús de plantes al·lòctones als jardins, els recursos hídrics estan minvats;la salut biològica dels rius és força acceptable, excepte el tram entre Puigcerdà i Llívia, teòricament en fase de solució; els aqüífers cerdans es troben al límit i si continuem augmentant la seva explotació, tindrem problemes de restriccions aviat;la producció de neu artificial altera els ecosistemes, si bé caldrien estudis més específics per saber exactament fins a quin punt; la salut dels estanys de muntanya està compromesa especialment degut a la introducció d’espècies de pesca esportiva i caldria un estudi més exhaustiu per saber quines actuacions cal realitzar; caldria preservar millor les lleres dels rius, especialment els boscos de ribera, a la part de la província de Girona; cal una major conscienciació entre les autoritats, però també entre els ciutadans que la comarca de la Cerdanya tindrà en breu problemes als seus aqüífers; i pel que fa al canvi climàtic, els estudis indiquen dues coses: que ja s’està produint, especialment per la disminució del nombre de dies de glaçada i per una major irregularitat en la caiguda de precipitacions».

El membre del Grup de Recerca de Cerdanya i coordinador del moviment Confluència per una Cerdanya Sostenible, Enric Quílez, ha apuntat que els reprentants de les entitats han acordat que «s’enviaria el manifest a totes les formacions polítiques que concorrin a les pròximes eleccions municipals del maig del 2023 a la Baixa Cerdanya i es publicaria en un web lliurement consultable la resposta rebuda per part de tots ells». 

Canvi de model econòmic

El moviment Confluència es va estrenar el maig de l’any passat en un primer acte amb la redacció i difusió d’un manifest en el qual la societat civil cerdana demanava un canvi de model econòmic que diversifiqui i desestacionalitzi.