L’Arxiu de Cerdanya digitalitza el fons notarial històric de Puigcerdà

L’ens cultural obre a la consulta pública 254 llibres dels segles XIII i XIV de la vall i el Ripollès

La directora de l'Arxiu, Erola Simon, consulta un dels documents digitalitzats

La directora de l'Arxiu, Erola Simon, consulta un dels documents digitalitzats / ARXIU PARTICULAR

Miquel Spa

Miquel Spa

L’Arxiu Comarcal de Cerdanya ha portat a terme un nou procés de digitalització del seu fons documental medieval i ha anunciat la posada a disposició de la consulta pública de 254 llibres notarials dels segles XIII i XIV. Es tracta de llibres del fons notarial de Puigcerdà, el qual conté 4.869 protocols d’entre els anys 1260 i 1960 que recullen la vida social i pública de l’àrea d’influència de la capital cerdana a través de les actes notarials. 

Els responsables de l’Arxiu Comarcal han argumentat que «el fons notarial de Puigcerdà, conté protocols de Puigcerdà, pobles de la Cerdanya, Vall de Ribes, Ripoll i Camprodon» i «constitueix un patrimoni documental de primer ordre i és el fons més consultat del nostre arxiu. La riquesa en informació que aporten els protocols fa que siguin utilitzats per a recerques de tot tipus, i molt especialment per les recerques genealògiques». En aquest sentit, des de l’Arxiu, situat al passeig 10 d’Abril de Puigcerdà, han apuntat que recentment el fons ha servit per, per exemple, investigar elements històrics sobre el comerç de la llana i els teixits, les fargues, el comerç del ferro, els retaules i la producció pictòrica, el bandolerisme, les estructures familiars o els aprofitaments forestals. La digitalització dels llibres medievals de Puigcerdà té un doble objectiu: « fer-los consultables des de casa i preservar-los evitant la manipulació física». 

Durant l’any passat l’Arxiu va digitalitzar 254 llibres que equivalen a 55.106 pàgines amb un contingut que ja es pot consultar a través del cercador de la Xarxa d’Arxius Comarcals «Arxius en línia». El procés de digitalització el porta a terme empreses especialitzades que desplacen a Puigcerdà els seus tècnics «amb estacions de digitalització avançades que permeten reproduir els documents sense malmetre’ls», tal com han apuntat des de l’equipament cultural. L’objectiu de l’Arxiu és anar digitalitzant tots els llibres del fons notarial que tenen més de cent anys i obrir-los a la consulta pública. El cost de la digitalització ha anat a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat a través del Pla Bruniquer.