Bolvir activa un pla de millora dels accessos al jaciment del Castellot

L’Ajuntament de Bolvir ha creat un nou accés al jaciment iberoromà del Castellot que facilita la connexió entre el centre d’interpretació i les restes al públic general i en especial a les persones amb mobilitat reduïda. L’actuació forma part d’un pla de millora dels accessos i visita al jaciment del Castellot, que durant aquest any inclourà la creació d’un nou circuit de vianants, el cobriment del forn metal·lúrgic i la construcció d’una casa ceretana que permetrà als visitants obtenir una visió real de les antigues construccions que hi havia al poblat.

El nou camí d’accés es tracta d’una passera de formigó sobrevolada en un perímetre del jaciment que crea un passadís en rampa que dona accés a la zona excavada. Segons ha comunicat el mateix Ajuntament, «per tal de facilitar l’accés a aquest camí s’ha col·locat una passera prefabricada de formigó alleugerit que ha quedat visualment com una línia horitzontal». Així, el nou element arquitectònic consisteix en una estructura «suportada per dues bases de formigó armat revestides de pedra natural vista». Aquest element nou d’accés al recinte excavat té una allargada aproximada de quinze metres, els quals se sumen a un altre tram que també ha estat arranjat fins a l’entrada medieval de la muralla amb una llargada de 95 metres, de manera que tot el passadís nou d’entrada i sortida de la part alta del turó del Castellot té una llargada total de 110 metres, segons ha remarcat el mateix consistori. Pel que fa a l’aspecte del nou camí, «té un acabat cromàtic de color terrós, com el que tenen les terres que l’envolten» a fi i efecte d’integrar-lo el màxim possible a l’entorn.

El poblat del Castellot de Bolvir va tenir almenys tres períodes d’ocupació segons han calculat els experts historiadors i arqueòlegs: un d’iberoceretà autòcton, cap als segles IV-III aC; un d’ocupació romana, els segles II-I aC; i, finalment, un de posterior cap als segles X-XII, de medieval. Es tracta del jaciment iber més important excavat al Pirineu i, també, un dels més destacats de l’ocupació romana a la serralada. Des del 2015 el centre d’interpretació Espai Ceretània n’explica els detalls.