Pep Vivas és un cerdà professor agregat dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. Alhora és doctor en Psicologia Social per la Universitat Autònoma de Barcelona des del 2004 i Màster en Intervenció Ambiental per la Universitat de Barcelona des del 1999. Ha participat en l’elaboració de l’estudi «Gentrificació i turistificació a la Cerdanya». Amb la família va mirar de retornar a la Cerdanya però els preus els ho van impedir. Ara viu a Terrassa.
Vivas treballa en dos grups de recerca, un dels quals, de la UB, analitza els processos de gentrificació a, entre d’altres, barris de Barcelona com ara Gràcia. Arran d’aquesta experiència, el mateix Vivas va proposar a l’Institut d’Estudis Ceretans d’analitzar la Cerdanya. Una vegada realitzades entrevistes pel territori i posades en conjunt els indicadors econòmics i socials, ha pogut establir conjuntament amb els altres autors una radiografia del procés de substitució de població que viu la comarca.
Vivas explica que «el que hem vist és que hi ha un percentatge de joves que estan marxant i en paral·lel una de gent gran que està creixent; en el llibre apuntem, per be que això encara no està assentat sobre xifres sinó que és fruit del treball de camp, que també hi ha un augment de població jubilada després de la pandèmia. El que està clar és que la gent jove està marxant i que el nivell d’educació a la comarca està creixent». El professor de la UOC ha apuntat que «això vol dir que hi ha molts joves de la Cerdanya que es forma be, que estudia carreres i que no pot tornar a la Cerdanya. En canvi hi ha un increment de veïns nous que arriben també amb bona formació, i això és un indicador del reemplaçament. Hi ha una classe social nova que es va establint en el lloc i que fa que s’expulsi una altra classe social».
Pep Vivas ha explicat que una de les raons perquè es produeixi aquesta substitució és el fet que l’encariment de la vida a la Cerdanya atrau un entorn social que té justament més poder adquisitiu. Aquest sector ocupa el lloc dels joves de la comarca que si bé també s’han format amb estudis universitaris, el seu estatus econòmic baix a causa del fet que comencin la trajectòria professional els impedeix competir en, per exemple, l’accés a l’habitatge amb els professionals universitaris de més de 40 anys.
Pel que fa a l’evolució dels salaris a la Cerdanya, el professor de la UOC ha apuntat que «hem observat un increment els sous mitjos i alts i un descens dels sous mitjos i baixos. Això vol dir que una classe social que evoluciona i que s’està instal·lant a la comarca i una que baixa, de manera que s’està perdent la classe mitja baixa. Això també queda palès amb el fet que hi ha molta contractació temporal». Vivas ha remarcat, sobre aquest procés d’elitització de la comarca, que «jo ja vaig dir en la meva tesi del 2004 que la Cerdanya és un barri de Barcelona; llavors érem tan sols un barri de la capital i ara som un barri de la part alta, i, clar, la gent que viu a la Cerdanya no té el poder adquisitiu d’algú que viu, per exemple, a Sarrià Sant Gervasi».
Vivas apunta que aquí és on el cerdà perd poder adquisitiu i si bé això sempre ha passat, fins ara no era un problema. Però arriba a un moment que el mateix sistema fa que els preus assoleixin un punt de col·lapse en el qual ja no poden conviure les dues realitats. En aquest sentit, Vivas afirma amb rotunditat que «al final si no et pots integrar en el sistema, és el mateix sistema el que t’acaba expulsant; si no tens diners, el capitalisme t’acaba expulsant». El procés està passant a tot el nord, amb especial incidència a la Cerdanya, Val d’Aran i Empordà.
