El model s’estén al nord de la frontera amb el 60% residencial

La millora de les comunicacions i l’auge del teletreball han creat el model de doble casa

Un edifici en construcció per a segones residències | ARXIU/M.S.

Un edifici en construcció per a segones residències | ARXIU/M.S. / m.s. puigcerdà

M.S. Puigcerdà

Altres factors col·laterals a les dificultats d’accés a l’habitatge i el monopoli econòmic del turisme han contribuït també al procés de gentrificació. Entre aquests factors hi ha la millora de les comunicacions, que ha reduït el temps de desplaçament a la Cerdanya des de Barcelona a menys de dues hores i ha millorat la conectivitat digital i l’auge del teletreball. En aquests àmbits, l’estudi sobre la turistificació de la comarca constata que aquesta nova immigració «ha pogut venir a residir a la comarca fent teletreball, tot facilitat per la instal·lació d’infraestructures de comunicacions més ràpides i fiables, com pot ser el cas de la fibra òptica. Tot aquest nou flux de treballadors ha necessitat un lloc on viure, per la qual cosa, si ja tenia una segona residència a la comarca l’ha convertit en habitatge habitual». A la pràctica aquest escenari ha obert noves fórmules de residència entre els barcelonins amb casa a Cerdanya com ara la de combina quatre nits en una casa i tres en una altra. El model s’ha estès també a l’Alta Cerdanya, on des de la meitat del segle passat la relació d’habitatges principals i de segona residència ha passat de ser d’entre el 60% la primera i el 40% la segona a ser, actualment, a la inversa. Tant és així que el 60% dels habitatges a l’Alta Cerdanya són també d’estiuejants.

Subscriu-te per seguir llegint