El 28% dels veïns de Cerdanya hi ha anat a viure en els últims cinc anys
Les dades són de 2021 amb els moviments cap a segones residències derivats de la pandèmia
El 28% de les persones que resideixen a la Cerdanya hi han anat a viure al llarg dels últims cinc anys, segons les dades del Cens de Població i Habitatges de l’Institut d’Estadística de Catalunya corresponents a 2021.
La Cerdanya és, juntament amb el Baix Penedès, la comarca catalana que té un major percentatge de població arribada durant l’últim lustre. Tenint en compte que les dades són de 2021, ja reflecteixen part dels moviments demogràfics que hi va haver arran de la pandèmia de la covid-19, durant la qual moltes persones van empadronar-se a les segones residències gràcies al teletreball, per tal de passar els confinaments en un entorn més tranquil i natural que la ciutat. Entre els factors que empenyen cap a aquesta realitat hi ha el fet que des de tres dos anys la Cerdanya sextuplica la mitjana d’obra nova del país. Arreu del territori es fan dos habitatges nous per cada mil habitants i a la Cerdanya se n’aixequen dotze, pràctiament la totalitat dels quals acaben en el mercat de segona residència perquè els seus preus ja ho condicionen així. L’habitatge més barat en una de les principals promocions, a Ger, costa 600.000 euros. Un altre dels grans factors d’aquest 28% de cerdans nous va ser la pandèmia. L’estadística de Moviments Migratoris publicada per l’Idescat així ho va corroborar: l’any 2020 la Cerdanya va ser la comarca catalana que va rebre un major nombre de nous empadronats, amb un total de 835 persones.
Una altra de les dades que mostra l’estadística és la població que ha arribat en els últims cinc anys a Catalunya. En aquest cas, la que compta amb un major percentatge és l’Alt Empordà (9,7%), tot i que en segon lloc -a molt poca distància - es troba també la Cerdanya (9,3%). De nou, hi torna a haver el Ripollès (5,4%) i el Pla de l’Estany (5,6%) amb un menor percentatge de nouvinguts, mentre que la Garrotxa i el Gironès (en ambdós casos, amb un 8,6%), el Baix Empordà (8,3%) i la Selva (8,9%) es troben entremig.
Seguint amb les dades del conjunt del país, hi ha un 23% de la població que ha fixat la seva residència a Catalunya després de l’any 2000, en les últimes dues dècades. D’aquestes, el 78,5% són nascudes a l’estranger, l’11,7% procedeixen d’algun altre punt de l’Estat i un 9,8% són han nascut a Catalunya. Aquestes xifres inclouen gent que hi ha arribat per primera vegada i gent que hi havia viscut prèviament, però que ha residit temporalment a fora.
En aquest context, l’arribada de població és molt més recent, ja que el 48,8% de les persones nascudes en altres països que viuen a Catalunya hi han arribat entre el 2011 i el 2020, i un 40% ho va fer entre 2001 i 2010. També destaca l’elevada migració residencial des de Catalunya. La meitat dels nascuts a l’estranger ha arribat al municipi en els últims cinc anys.
- La persistència de la família manté la desaparició dels germans Orrit de Manresa en primer pla
- Hortolans del regadiu de Manresa es revolten perquè els han tallat l’aigua per regar
- Els bombers han de guiar un grup d’excurionistes atrapats per la neu a la Cerdanya
- Un turisme s'encasta contra un comerç al carrer Viladordis de Manresa
- T'agrada pagar en efectiu? Compte perquè et pot tocar pagar una multa per fer-ho!
- Set plans per sortir de casa aquest diumenge
- Un home de 84 anys, ferit en un atropellament al carrer Soler i March de Manresa
- Sant Fruitós de Bages plora serenament la mort d'un jove de 14 anys en un gorg del Llobregat