«Nosaltres fa quatre anys que treballem»

És una campanya electoral plena de paradoxes per ERC i el seu candidat, Joan Manel Serra. És el més jove i alhora també és el més veterà en la política municipal. Ha estat quatre anys fent oposició a una majoria absoluta i, en canvi, és el candidat que probablement té més a perdre per la línia ascendent del partit. El candidat d’ERC, de 50 anys, solter i sense fills, viu amb neguit l'última setmana de campanya electoral...

Es veu preparat ja per ser alcalde? És qui més s’ha preparat. Porta quatre anys mentre que tots els altres fa un any no sabien que ho serien...

Be, precisament en aquests quatre anys hem pogut tenir molt coneixement de com funciona l’administració i l’engranatge que hi ha al voltant, des de la residència a la Policia Local. En sabem les mancances i les virtuts

Aquesta és una de les seves forces?

Com a mínim és una carta que ells no tenen. Si bé la llista de Junts és de continuïtat, nosaltres tenim un bagatge més ferm que els altres. També hi ha gent que ens vol votar perquè som el partit que està a la Generalitat.

Amb els tres, quasi quatre regidors, tenen molt a perdre ara...

Està clar que si no igualem o superem el resultat de les eleccions anteriors, per nosaltres seria un desastre. Però al final la ciutadania és la que decideix. Hem de ser capaços de transmetre il·lusió.

El pla A és guanyar, però amb el pla B, es veuen governant amb algú?

És un dels escenaris més possibles. De cara als ciutadans, el fet que les dues forces més votades arribin a un acord serà una bona cosa per l’Ajuntament. El que tenim molt clar és que hi ha línies vermelles que no tolerarem.

Quines són?

Sobretot que hi ha d’haver un interès prioritari per les polítiques socials i l’habitatge. No concebem entendre’ns amb ningú que ha bloquejat res tots aquests anys.

Es refereix a Junts?

Junts i Futur venen d’allà mateix. Han estat germans fins avui. Jo estic segur que si sumen acabaran tornant a estar units. Tant Junts com Futur s’han permès coses que per la ciutadania ha suposat anar molt endarrere.

Quines són les prioritats de govern?

Com gairebé tothom, evidentment endreçar el municipi. Però això no hauria d’estar en un programa de govern. Això hauria de ser la normalitat. Nosaltres volem anar més enllà. Volem un canvi de model econòmic. No podem estar tan sols pendents del turisme. La diversificació econòmica és vital. Igual que la política d’habitatge perquè la situació actual és un drama. El tercer eix és l’educació. Hem de trobar nous estudis que facin de Puigcerdà un nou pol d’atracció i porti gent entre setmana.

Em parla de política en gran, no de coses concretes...

Es que els problemes del dia a dia els coneix tothom i s’han d’afrontar, de fet tenim dues opcions pel Casal d’Avis, però això i tenir els carrers nets no ha de ser un eix de campanya. Hem de tenir un futur, en economia, habitatge i educació, això si que ha de ser al programa.

On se situa entre els corrents populars antijocs i el pragmatisme del qui diu que s’ha de potenciar el turisme?

Els extrems no son mai bons. No creiem en el turisme de massificació. No podem posar més gent a Cerdanya perquè es col·lapsa. S’ha de diversificar l’economia. Però això fa molts anys que es diu. Els Jocs? No ens hem de tancar cap porta però abans d’arribar a aquest punt s’han d’arreglar moltes coses. Ha estat ERC quan ha entrat al Govern qui ha vingut a preguntar quines són les nostres mancances, com ara l’R3.

Com veu ERC la construcció a la comarca?

S’ha tornat a desfermat i s’hauria d’equilibrar. Tenim dos pols. A Puigcerdà pràcticament no s’ha construït, però a d’altres municipis si i ja es plantegen modificar el POUM. Però a Puigcerdà hi ha moltíssim terreny per edificar i el mercat és lliure. No ho podem controlar al 100% però si que hem de donar alternatives a la gent que viu aquí.

Com ara quines?

Com diu tothom els pisos de protecció oficial, però d’altres com les comunitats d’habitatge, la masoveria habitacional arreglant edificis i llogant a canvi de ma d’obra i lloguers assequibles. Hem de crear sinèrgies entre els propietaris i els joves.

I una moratòria de la construcció per part del Govern?

El problema a la Cerdanya és que cada municipi te una situació diferent i per tant tenim els dos extrems dins la mateixa comarca. Ara be, l que està clar és que de la construcció com està ara se n’ha de parlar.

Subscriu-te per seguir llegint