Turisme cultural

La Cerdanya treu de l’anonimat amb una visita el feu romà més alt al país

Meranges, el museu de Llívia i l’Institut Català d’Arqueologia organitzen una ruta a les restes del coll de Molleres que estudiaran consolidar pel turisme

Tècnics arqueòlegs de l’ICAT en una campanya d’excavacions al jaciment romà del coll de Molleres | ICAC

Tècnics arqueòlegs de l’ICAT en una campanya d’excavacions al jaciment romà del coll de Molleres | ICAC

Miquel Spa

Miquel Spa

L’Ajuntament de Meranges, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu de Llívia s’han coordinat per crear una nova proposta cultural, que en un futur pròxim també es podria afegir al catàleg de l’oferta turística al voltant d’una de les joies del patrimoni de la Cerdanya menys coneguda: el jaciment del coll de Molleres, a Meranges, a 2.500 metres d’altura. Aquest jaciment és per molts historiadors experts el conjunt romà de més alçada del país. Tant és així que la seva descoberta i excavació, gràcies a un acord establert fa dos anys, desbancaria un altre a la vall de la Vansa i Fórnols de l’Alt Urgell, a la cota dels 2.000 metres, com el més alt a Catalunya.

Les tres institucions han organitzat una visita guiada al jaciment que es farà el pròxim dissabte dia 13 de juliol. Segons han explicat des del Museu de Llívia, «aquesta proposta forma part d’un programa més ambiciós relacionat amb l’arqueologia del paisatge, poblament i territori, que l’ICAC lidera i desenvolupa en àrees de muntanya com el Ripollès i la Cerdanya, des de ja fa molts anys. De fet, fruit d’aquest treball a la vall de Núria, els resultats i estudis duts a terme són exposats i brindats a la societat a través de recursos didàctics i museogràfics». Per la seva banda, tècnics de l’ICAC sostenen que «el jaciment de coll de Molleres I documenta un establiment de llarga ocupació, amb una primera gran fase constructiva de tipologia poligonal que situaríem entre el període ibero-ceretà i la fase romana (segles III aC – I dC), i una segona gran fase ja plenament medieval (amb un abandonament que se situaria vers els segles XII-XIII). Tanmateix, la datació de segle IX aC suggereix un origen ceretà pel complex, al Bronze Final – Ferro I. Els resultats globals obtinguts a les campanyes del 2018-2019 aporten unes primeres dades molt interessants sobre l’ocupació altimontana a la zona de Meranges. Les prospeccions han permès evidenciar l’alta densitat de preservació d’estructures arqueològiques en aquesta zona». En aquest sentit, els tècnics remarquen que «aquests espais altimontans, Duran i el coll de Molleres, a Meranges, confirmen el seu interès per conèixer l’origen de la gran transhumància en aquest sector del Pirineu i la implantació territorial de Iulia Libica, en referència a Llívia, amb relació al control i explotació dels espais altimontans». Les tres institucions analitzen consolidar la visita com una de les referències a la Cerdanya en l’àmbit del patrimoni històric sota la coordinació del Museu de Llívia.

La sortida ha quedat fixada a les 10 del matí des del refugi de Malniu. Per a poder participar en l’activitat, que és gratuïta, però té l’aforament limitat, cal fer inscripció obligatòria a reserves@llivia.org. En l’apartat logístic, des de Llívia han apuntat que es tracta d’una activitat que es porta a terme a l’alta muntanya. El punt de sortida és a 2.100 metres i el punt d’arribada a 2.500 metres, en un recorregut d’uns dos quilòmetres i mig, de manera que els participants han de ser conscients de les seves capacitats físiques per participar-hi. Els organitzadors calculen que el camí s’ha de fer en una hora, aproximadament. És, doncs, «una ruta fàcil per a les persones habituades a caminar a la muntanya, però moderada pels qui no hi estan avesats».