Els arqueòlegs troben al Castellot de Bolvir noves cases i sitges iberes

L’equip d’arqueòlegs que treballa al jaciment iberoromà del Castellot de Bolvir ha trobat aquest estiu per primera vegada des de feia moltes campanyes, cases i sitges estrictament iberes. Després d’alguns anys traient restes medievals, els tècnics han pogut fer troballes que donaran als historiadors informació de les èpoques més antigues del poblat.

En la campanya que han realitzat els equips de la Universitat Autònoma de Barcelona en coordinació amb l’Ajuntament de Bolvir, els arqueòlegs han trobat dues cases del període iber i sis sitges que les complementen. Arran d’aquestes troballes, els responsables de l’equip han encarregat anàlisis de les restes que s’han trobat a les sitges així com en molins que també s’hi han descobert aquest estiu. No ves tècniques d’investigació permetran els responsables de l’estudi del Castellot saber quins cereals es van triturar en aquests molins i, doncs, conèixer més detalls sobre l’alimentació i la vida quotidiana al poblat. El director de les excavacions, l’arqueòleg Oriol Olesti, ha explicat que «aquest any ha estat molt interessant perquè al Castellot normalment trobàvem restes medievals perquè treballàvem per la part de dalt. Ara que hem baixat, en canvi, ens han sortit moltes restes de la fase ibera ceretana molt interessant».

Els treballs d’arqueologia al jaciment iberoromà del Castellot ha fet aquest la dinovena campanya, de manera que ja suma vint anys perquè en algun any se n’han fet dues campanyes. En aquestes quasi dues dècades els equips d’investigadors han excavat al voltant de la meitat del jaciment.

El poblat del Castellot de Bolvir va tenir principalment tres períodes d’ocupació segons han calculat els experts historiadors i arqueòlegs que hi han treballat en aquestes dues dècades. El primer és un període iberoceretà autòcton, cap als segles IV-III aC; el segon, un d’ocupació romana, els segles II-I aC; i, finalment, un de posterior cap als segles X-XII, de medieval. Segons han apuntat els tècnics, es tracta del jaciment iber més important excavat al Pirineu i, alhora, un dels més destacats de l’ocupació romana a la serralada. El jaciment està situat sobre un turó davant del nucli urbà de Bolvir. Des del 2015 el centre d’interpretació Espai Ceretània, que està construït al peu del turó, n’explica els detalls. En els últims anys l’Espai Ceretània s’ha convertit en una de les referències a la Cerdanya del turisme cultural i ha esdevingut també la seu d’exposicions temporals. Pel que fa a la mostra permanent de l’espai, explica l’evolució de la Cerdanya des de diversos àmbits de la història i la geologia.

Aquest estiu la Cerdanya ha incorporat un nou jaciment arqueològic de gran magnitud de les èpoques ibera i romana al seu catàleg. El nou poblat, que es podria equiparar en importància al del Castellot de Bolvir, segons ha explicat el mateix Oriol Olesti. Es tracta d’un poblat que els arqueòlegs han anomenat del Serrat del Castellà, al terme municipal de Fontanals, situat a l’entrada inferior de la vall de la Molina, en un punt estratègic en aquest pas natural d’accés a la vall. En aquest indret clau en les comunicacions de la vall que els arqueòlegs han començat a excavar hi va haver un poblat emmurallat amb una població que es podria situar al voltant de les 150 persones.